tag:blogger.com,1999:blog-7393089088971759632024-03-05T16:43:54.264+01:00Cinema-ClassicsBloc col·lectiu sobre pel·lícules immortalsUnknownnoreply@blogger.comBlogger88125tag:blogger.com,1999:blog-739308908897175963.post-10528470966288779722011-12-20T20:20:00.000+01:002011-12-20T20:20:13.785+01:00TIR DE GRÀCIA<div style="text-align: justify;">Letònia és un país banyat pel mar Bàltic que actualment té poc més de 2 milions d'habitants. En la seva història ha tingut dominacions de diferent països propers com Alemanya, Suècia, Polònia i Rússia.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aprofitant la guerra civil russa que es va iniciar l'any 1917 entre els boltxevics i el seu exèrcit roig i els militars de l'ex-exércit zarista i altres opositors agrupats sota el <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Movimiento_Blanco">Moviment Blanc</a>, Letònia va assolir la seva independència a l'any 1918, un cop acabada la primera guerra mundial.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquesta independència va suposar, però, l'inici d'un període caòtic que va provocar que a l'any 1919 hi haguessin tres governs: El de <a href="http://www.britannica.com/EBchecked/topic/613264/Karlis-Ulmanis">Karlis Ulmanis</a> amb el suport de la Gran Bretanya; P<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/P%C4%93teris_Stu%C4%8Dka">eteris Stucka</a> que va proclamar la república soviètica de Letònia, amb el suport de l'Exèrcit roig rus i que va ocupar la major part del país i el govern de Andrievs Niedra, que suposava un govern satèlit d'Alemanya.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">En aquest context és on es desenvolupa la coproducció franco-alemanya Tir de Gràcia dirigida l'any 1976 per <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Volker_Schl%C3%B6ndorff">Volker Schlondorff </a>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-THgJ9xHFJkU/TvDdfO5hUmI/AAAAAAAAAOM/RqrXcyPjxvA/s1600/margarethe-von-trotta-movies-written-by-margarethe-von-trotta-screenwriter.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-THgJ9xHFJkU/TvDdfO5hUmI/AAAAAAAAAOM/RqrXcyPjxvA/s400/margarethe-von-trotta-movies-written-by-margarethe-von-trotta-screenwriter.jpg" width="282" /></a></div><div style="text-align: justify;">Es tracta d'un drama rodat en blanc i negre que narra la relació frustrada entre una dona jove aristòcrata interpretada per <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Margarethe_von_Trotta">Margarethe von Trotta</a> i un oficial prusià sexual i afectivament reprimit. La noia es declara al militar però és rebutjada per aquest pel seu exagerat sentit del deure. Això provocarà que la dona en un entorn de guerra es deixa portar per la promiscuïtat amb altres militars i la col·laboració amb els partidaris del moviment soviètic. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Finalment, l'oficial portarà el seu sentit del deure fins les últimes conseqüències, en una mostra del caràcter rígid i amb un elevat sentit kantià del deure d'un oficial alemany que ens remetrà inevitablement a les atrocitats que es van cometre en la Segona Guerra Mundial per part de l'exércit nazi, amb elements fortament disciplinats i acrítics. El deure no es qüestiona: és simplement el deure.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Nota <a href="http://www.filmaffinity.com/es/film408038.html">filmaffinity:</a> 6,5<br />
<br />
</div><div style="text-align: justify;">Nota personal: 6</div>emili nietohttp://www.blogger.com/profile/08376123633455701797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-739308908897175963.post-53085302597036087452011-04-07T00:53:00.002+02:002011-04-07T00:53:18.611+02:00Adéu a Farley Granger<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEistkW5W_nanAk5JILH0lxQgQYXeSFnbsoFHXn12M9iGaOh8QOaePSv2ixzDNYolZuNVK4cjx_miFUwf2tMG1nys74LPCY_IV5J-VVM2YmMnybcOvSyFYhbLKZ_W6-QUjU7rZy-jSRBYx6M/s1600/farleygranger.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEistkW5W_nanAk5JILH0lxQgQYXeSFnbsoFHXn12M9iGaOh8QOaePSv2ixzDNYolZuNVK4cjx_miFUwf2tMG1nys74LPCY_IV5J-VVM2YmMnybcOvSyFYhbLKZ_W6-QUjU7rZy-jSRBYx6M/s400/farleygranger.png" width="400" /></a></div>Lamentable que haja passat tan desapercebuda la mort de l'actor<a href="http://www.imdb.es/name/nm0335048/"> <b>Farley Granger</b>,</a> que va morir el 27 de març passat als 85 anys, a Nova York. En realitat, havia estat un dels grans de Hollywood, però la indústria del cinema també va deixar-lo de banda quan Granger va declarar obertament la seua bisexualitat. Sobretot, ha passat a la història del setè art pels seus papers en dues de les millors pel·lícules d'<a href="http://www.imdb.es/name/nm0000033/"><b>Alfred Hitchcock</b></a><b>, '<a href="http://www.imdb.es/title/tt0040746/">La soga</a>'</b> (1948) i '<a href="http://www.imdb.es/title/tt0044079/"><b>Extraños en un tren</b></a>' (1951). En aquest sentit, crec que si <a href="http://www.imdb.es/name/nm0000071/"><b>James Stewart</b></a> (amb qui va coincidir a 'La soga') era el perfecte intèrpret per a les pel·lícules de Hitchcock sobre el fals culpable, Farley Granger era l'actor ideal per interpretar històries sobre la impossibilitat de cometre el crim perfecte. Avui ens queda homenatjar-lo amb el famós pla seqüència de 'La soga', que comença precisament amb Granger escanyant la víctima...<br />
<br />
<object height="349" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/iCnjuXcERmI?fs=1&hl=ca_ES"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/iCnjuXcERmI?fs=1&hl=ca_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="349"></embed></object>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-739308908897175963.post-62464397983143701092011-03-24T19:13:00.000+01:002011-03-24T19:13:32.708+01:00Liz Taylor, adéu al mite<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.morethings.com/fan/elizabeth_taylor/Elizabeth_Taylor_royal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.morethings.com/fan/elizabeth_taylor/Elizabeth_Taylor_royal.jpg" /></a></div>Quan "<b><a href="http://www.imdb.es/title/tt0051459">La gata sobre el tejado de zinc</a></b>" es va projectar a Tortosa el 1960 (la pel·lícula de <b><a href="http://www.imdb.es/name/nm0112218/">Richard Brooks</a></b> és de dos anys abans), la premsa local va catalogar-la amb el qualificatiu de "gravemente peligrosa". Feia temps que l'A<i>sociación de Padres de Familia</i> demanava a <i>La Voz del Bajo Ebro</i> que entre les dades de les pel·lícules que es projectaven als cines de Tortosa, i no només a les d'estrena, figurés la seua qualificació moral. El drama protagontizat per Paul Newman i <b><a href="http://www.imdb.es/name/nm0000072/">Elizabeth Taylor</a></b> era titllat de "deprimente, repulsivo, amoral y patológico", segons una crítica recollida pel cronista local Francisco J. Renau en el seu llibre "Son i cansament", la segona part de "Rapsòdia en gris".<br />
<br />
He recuperat aquesta informació, gairebé per casualitat, arran de la mort de l'actriu Elizabeth Taylor, aquest dimecres als 79 anys, a causa d'una malaltia cardíaca. Era un dels últims mites vius de l'època daurada de Hollywood, amb una vida convulsa dins i fora de la pantalla, però protagonista de pel·lícules memorables com "La gata sobre la teulada de zinc calenta", "Qui té por de Virginia Wolf?", "Cleopatra", "Una dona marcada" o "Gegant". Personalment, també recordaria els seus papers a "Donetes", "Ivanhoe", "El pare de la núvia" i "<b><a href="http://www.imdb.es/title/tt0050882/fullcredits">El árbol de la vida</a></b>", un intent de la Metro de repetir l'èxit de "Lo que el viento se llevó". Va ser amb aquesta última pel·lícula, dirigida per<a href="http://www.imdb.es/name/nm0229424/"> <b>Edward Dmytryk</b></a> el 1957 i molt maltractada per la crítica, que Liz Taylor va aconseguir la seua primera nominació als Oscar com a millor actriu. És una cinta molt recomanable, una epopeia familiar ambientada en la Guerra de Seccessió en què Taylor fa un gran paper al costat del seu amic<b> <a href="http://www.imdb.es/name/nm0001050/">Montgomery Clift</a>.</b> Liz Taylor no aconseguiria l'Oscar fins el 1960, amb "Una dona marcada", i encara repetiria el 1966 amb "Qui té por de Virginia Wolf?". Abans, el 1958 i el 1959, també havia estat candidata amb "La gata sobre el tejado de zinc" i "<a href="http://www.imdb.es/title/tt0053318"><b>De repente, el último verano</b></a>". A <a href="http://www.lasexta.com/guiatv/ver/lasexta3">LaSexta 3</a> podeu veure, aquesta nit, dues de les seues pel·lícules més conegudes, "La gata sobre el tejado de zinc" i "El padre de la novia". Aquesta és la crònica que ahir li van dedicar a TV3:<br />
<br />
<object height="349" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/iryh6Rz_rtw?fs=1&hl=ca_ES"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/iryh6Rz_rtw?fs=1&hl=ca_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="349"></embed></object>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-739308908897175963.post-6243891131491356732011-03-24T09:16:00.002+01:002011-03-24T09:16:00.715+01:00Pete Postlethwaite<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoB4Lhv72VCAgKnLgLd_vxuzT9LrOeQClbIFsNZ2lrAaH3lCVq1OiM3ZxPxe6wrlanK1us9kkidZU1y9_cnsmDErfg4p8DcjLV0S3-auD65FxscFXuSW0NkHD0hVnhIWMcPCCIBKfdB44/s1600/pete_usual.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5587418425112896706" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 226px; CURSOR: hand; HEIGHT: 166px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoB4Lhv72VCAgKnLgLd_vxuzT9LrOeQClbIFsNZ2lrAaH3lCVq1OiM3ZxPxe6wrlanK1us9kkidZU1y9_cnsmDErfg4p8DcjLV0S3-auD65FxscFXuSW0NkHD0hVnhIWMcPCCIBKfdB44/s200/pete_usual.jpg" border="0" /></a> Entre les moltes estrelles del món de la música i del cinema que ens estan deixant aquest any, trobem l’actor <strong>Peter Postlethwaite</strong>. Potser el seu nom no us sonarà tant com el d’altres actors més coneguts, però quan pensem en les pel·lícules en què ha actuat, de seguida sabrem de qui parlem. Com diem en anglès, <strong>Postlethwaite</strong> era un “<em>actors’ actor</em>” , o sigui, un actor apreciat sobretot pel mateix gremi d’actors, que són els més indicats per avaluar la seva feina.</div><div align="justify"><br /><strong>Postlethwaite</strong> va nèixer a Anglaterra a l’any 1946, i va morir el 2 de gener del 2011, amb només 64 anys. Va treballar molt al teatre i a la televisió britànica, i en pel·lícules com <strong>Els Sospitosos Habituals</strong>, <strong>En El Nom Del Pare</strong>, <strong>Tocant El Vent, Romeo + Juliet, Parc Jurassic/Un món perdut,</strong> i <strong>Amistat</strong>.<br />El millor homenatge són les paraules clares del director <strong>Steven Spielberg</strong>, “<em>Pete és el millor actor del món</em>”.</div><div align="justify"><br />Aquí tenim el clip amb el discurs emocionant de la pel·lícula <strong>Brassed Off</strong> (Tocant el vent). La banda de música de la mina de carbó del seu poble acaba de guanyar el concurs més important de bandes, un premi pel qual sempre han treballat. Però rebutgen el premi ja que s’han adonat que hi ha coses més importants, com ara les persones, les quals estan quasi bé totes afectats pels tancaments imparables per part del govern. Per mirar, gaudir, i pensar ... una escena brutal. Agafeu els mocadors ...</div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div><br /><br /><iframe title="YouTube video player" width="480" height="390" src="http://www.youtube.com/embed/lKx3MUqzCcQ" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>Brianhttp://www.blogger.com/profile/06613762050863476962noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-739308908897175963.post-34867615196553569262011-03-01T17:49:00.005+01:002011-03-01T18:00:35.486+01:00Casino<span class="Apple-style-span" style="color: rgb(12, 52, 61); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 25px; "><div style="text-align: justify; ">El cinema de gàngsters és un gènere cinematogràfic basat en personatges dedicats a viure de forma criminal, normalment de forma organitzada, que ens ha deixat alguns títols brillants.</div><div style="text-align: justify; "></div><div style="text-align: justify; ">La cadena de televisió<i> HBO </i>s'ha especialitzat en sèries basades en aquest tipus de personatges com ara fa uns anys les sis temporades de <i>Els Soprano</i> o actualment la interessant <i>Boardwalk Empire </i>ambientada en l'època de la llei seca dels Estats Units.</div><div style="text-align: justify; "></div><div style="text-align: justify; ">Aquest cap de setmana vaig tornar a veure <i>Casino</i>, una de les millor obres d'aquest gènere, dirigida l'any 1995 per <i>Martin Scorsese</i> i interpretada per Robert de Niro, director del casino; Sharon Stone, la seva dona atractiva i alcoholitzada; Joe Pesci, violent i desequilibrat o James Woods, un hortera buscavides.</div><div style="text-align: justify; "></div><div style="text-align: justify; ">La veritat és que els 182 minuts passen a tota velocitat gràcies a un guió molt sòlid i un ritme enèrgic que barreja les escenes d'acció amb d'altres narratives on la veu en off ens presenta els personatges i ens explica els detalls de l'organització derivada dels incontrolables ingressos d'aquest tipus de casa de jocs i que serveixen per a sostenir molts altres tipus de negocis, respectables com l'activitat immobiliària o hotelera o d'altres que no ho són tant.</div><div style="text-align: justify; "></div><div style="text-align: justify; ">El retrat d'uns personatges addictes als diners fàcils està molt ben fet; personatges que compren voluntats, eliminen les molèsties o converteixen les seves personalitats patològiques en quadres psiquiàtrics per obra de la sensació de poder que genera la riquesa.</div><div style="text-align: justify; "></div><div style="text-align: justify; ">El casino <i>Tangiers </i>es va basar en un lloc real com era el <i>The Stardust Resort & Casino, </i>clausurat l'any 2006. La ciutat de las Vegas serà el pal de paller on discorre la història durant la dècada dels setanta i els anys vuitanta, un lloc ideal per ambientar aquest gènere de pel.lícules, on la velocitat a la que canvia de mans els diners és directament proporcional al nombre d'alimanyes que hi troben aliment i el nombre de despulles humanes que en resulten.</div><div style="text-align: justify; "></div><div style="text-align: justify; ">També és destacable la seva banda sonora original amb cançons d'autors com <i>Fletwood Mac, Eric Burdon, Roxy Music, Cream o Tony Bennett </i>entre d'altres i els títols de crèdit del mestre <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Saul_Bass" style="text-decoration: none; color: rgb(52, 9, 255); ">Saul Bass.</a></div><div style="text-align: justify; "></div><div style="text-align: justify; ">Nota <a href="http://www.filmaffinity.com/es/film765048.html" style="text-decoration: none; color: rgb(52, 9, 255); ">filmafinnity:</a> 8</div><div style="text-align: justify; "></div><div style="text-align: justify; ">Nota personal: 8</div><div style="text-align: justify; "><br /></div><div style="text-align: justify; "><iframe title="YouTube video player" width="480" height="390" src="http://www.youtube.com/embed/wbbz1RLdXMs" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></div></span>emili nietohttp://www.blogger.com/profile/08376123633455701797noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-739308908897175963.post-37276805591805275962011-03-01T11:54:00.000+01:002011-03-01T11:54:35.120+01:00L'actriu Jane Russell mor als 89 anys<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.filmcritic.com/features/assets_c/2010/05/the_outlaw_560_v1-thumb-560xauto-30129.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="235" src="http://www.filmcritic.com/features/assets_c/2010/05/the_outlaw_560_v1-thumb-560xauto-30129.jpg" width="400" /></a></div><br />
L'actriu nord-americana<b><a href="http://www.imdb.com/name/nm0000066/"> Jane Russell,</a></b> molt popular durant la dècada dels cinquanta gràcies al seu paper de noia morena a <b><a href="http://www.imdb.com/title/tt0045810/">'Los caballeros las prefieren rubias'</a></b> / 'Els senyors prefereixen les rosses' (Howark Hawks, 1953) amb <b><a href="http://www.imdb.com/name/nm0000054/">Marilyn Monroe,</a></b> ha mort aquest dilluns als 89 anys, a causa d'una fallada respiratòria a casa seua. L'actriu va ser descoberta pel milionari Howard Hughes quan treballava com a model i secretària d'un metge, i va ser una de les grans estrelles de Hollywood durant els anys quaranta i cinquanta, gràcies a pel·lícules com<b><a href="http://www.imdb.com/title/tt0036241/"> 'El forajido' </a></b>(1943), on va destacar pel seu <a href="http://www.vintageculture.net/images/jane-russell-the-outlaw1.jpg">físic exuberant i una actitud erotitzant </a>que va posar nerviosos els censors. En aquella època, Russell també va participar com a model de glamour en algunes revistes militars, per aixecar la moral de la tropa. Al costat de <b><a href="http://www.imdb.com/name/nm0000053/">Robert Mitchum</a></b> va protagonitzar les pel·lícules<b><a href="http://www.imdb.com/title/tt0043643/"> 'Las fronteras del crimen' </a></b>(1951) i<b><a href="http://www.imdb.com/title/tt0044863/"> 'Macao' </a></b>(1952). Després de l'èxit de la pel·lícula amb Marilyn Monroe, també va protagonitzar una seqüela, <b><a href="http://www.imdb.com/title/tt0048111/">'Los caballeros se casan con las morenas'</a></b> (1955), però la seua carrera cinematogràfica va anar decaient, i es va centrar en la televisió, el teatre i la publicitat, tot aprofitant la seua estètica de pin-up per ser la imatge comercial d'una marca de sostenidors. En concret, per a la casa Playtex, per a la qual va protagonitzar<a href="http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSTnlUVIiXhavr0RqULprDcRSn4lsKg4XfzB7GPe3trKzVShXNP"> la campanya del "Creuat Màgic'.</a> En la seua última etapa, Russell va destacar per les seues obres solidàries, sobretot en favor de la infància i de les adopcions.<br />
<br />
<object height="443" width="550"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/-xHK4cJVQXk?fs=1&hl=ca_ES"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/-xHK4cJVQXk?fs=1&hl=ca_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="550" height="443"></embed></object>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-739308908897175963.post-22408880713984392012010-10-10T10:49:00.003+02:002010-10-10T10:50:33.643+02:0025 anys sense Orson Welles<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG4dI2jBrypy7MclP3aBlOyppG3uBuqVFOGkSZ445VZmVd0PNGo3UpIL7_Hl2z4zztAfC4P8oXVYqxBimf0XggFdU9wmyDeFZRv6_-z05BguoDldmbIxqrzpLYJIuN9qIFnzq8SczA8qE6/s1600/welleso.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG4dI2jBrypy7MclP3aBlOyppG3uBuqVFOGkSZ445VZmVd0PNGo3UpIL7_Hl2z4zztAfC4P8oXVYqxBimf0XggFdU9wmyDeFZRv6_-z05BguoDldmbIxqrzpLYJIuN9qIFnzq8SczA8qE6/s400/welleso.jpg" width="400" /></a></div><br />
Avui, 10 d'octubre, fa 25 anys de la mort de l'actor, director, guionista i productor Orson Welles. L'autor de "Ciutadà Kane" va esdevenir un dels intel·lectuals més importants del segle XX després del seu pas pel cinema, amb un talent i un estil tan innovador que, des de fa anys, la crítica mundial el consideren com un dels millors cineastes de tots els temps. Per commemorar el primer quart de segle de la seua mort i celebrar la seua obra, el canal TCM Clásico ha preparat aquest mes d'octubre una programació especial, que té el seu punt àlgid aquest diumenge amb l'emissió d'una marató amb alguna de les seues millors pel·lícules. De fet, ahir ja es van emetre "Ciutadà Kane" i la peça de producció pròpia "Dioses y monstruos: Orson Welles", així com la pel·lícula "El extraño". Avui, a partir de les 13.15 hores, es podran vere "La dama de Shangai", "El cuarto mandamiento", "Míster Arkadin", "Ciudadano Kane", i "Sed de mal". El proper 16 d'octubre arribarà el torn de "Macbeth". Durant tot el mes hi haurà diverses redifusions, i el 23 d'octubre també es podrà veure "Un hombre para la eternidad", dirigida per Fred Zinemann però amb Welles com a secundari de luxe.<br />
<br />
<object height="475" width="570"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/UGUjJgFpQI8?fs=1&hl=es_ES"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/UGUjJgFpQI8?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="570" height="475"></embed></object>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-739308908897175963.post-39974494660936542142010-08-10T09:31:00.000+02:002010-08-10T09:34:04.850+02:00Les mines del rei Salomó<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMdQjEAG5vkBJ1o5Tc5LAsIKB0Fp-iHH84DJUlQJCmRX8sRvy-UBvauI4acP9sDDY7p729v5PPfbrjIySPG8drejXINqE628VTgtQAxMn272tmd1MO_ai7lGqjFBYLoBHYN-XzICUolUg/s1600/las-minas-del-rey-salomon.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5503680100822336802" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 230px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMdQjEAG5vkBJ1o5Tc5LAsIKB0Fp-iHH84DJUlQJCmRX8sRvy-UBvauI4acP9sDDY7p729v5PPfbrjIySPG8drejXINqE628VTgtQAxMn272tmd1MO_ai7lGqjFBYLoBHYN-XzICUolUg/s320/las-minas-del-rey-salomon.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">Fa uns dies van reposar per enèssima vegada a la televisió Les mines del rei Salomó (la bona, la clàssica, amb Stewart Granger i Deborah Kerr). En vaig veure només un petit fragment (no per manca de ganes, perquè m'hi hagués enganxat de bon gust). Pel·lícules com aquesta, entre altres coses, tenen la facultat o la màgia de retornar-me a la infantesa. Si no recordo malament, el cartell anunciador de "Las minas del rey Salomón" decorava quan era petit les parets de La Renaixença, el local de Cornudella on anava al cine gairebé tots els diumenges, alternant amb L'Íntim, l'altre local del poble.</div><br />Aquella col·lecció de cartells era com un catàleg de somnis, un recull d'esperances possibles.<br /><br />La pel·lícula l'he vista molts cops (qui no?), tot i que ara ja feia uns quants anys. En recordava perfectament les seves aventures, les tribus africanes, els animals, els perills..., que em devien fascinar quan era més petit; en recordava el conflicte amorós entre l'explorador i l'esposa esperançada en retrobar el seu marit perdut, amb tensió sexual inclosa que vaig captar quan devia ser més jove. Però no en recordava el combat dialèctic entre la parella protagonista no absent d'aspectes morals i que ens posen de manifest les lluites interiors i conflictes dels personatges.<br /><br />És apassionant comprovar que amb el pas dels anys ens transformem per dins i, alhora, transformem el paisatge que ens envolta. </div><div align="justify"></div><div align="justify"><a href="http://jmtibau.blogspot.com/">Jesús M. Tibau</a></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-739308908897175963.post-9919964276644762342010-08-06T13:03:00.000+02:002010-08-06T13:03:04.270+02:00TCM Clásico recorda John Huston<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0q7FUw47E2Li6gpopXdna_dCpc6bPkn8tFL66YQtbFRU6x3viah-fZLvBFgZ9J1mxLEhGGtvisJDGa1c0-Wxj_2Xh_8JhUyE59MTaCwuW1hK5Zwz6FPvxgwBSsdRdy9SKhVFZHNHdBGcA/s1600/jhuston.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="278" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0q7FUw47E2Li6gpopXdna_dCpc6bPkn8tFL66YQtbFRU6x3viah-fZLvBFgZ9J1mxLEhGGtvisJDGa1c0-Wxj_2Xh_8JhUyE59MTaCwuW1hK5Zwz6FPvxgwBSsdRdy9SKhVFZHNHdBGcA/s320/jhuston.jpg" width="320" /></a></div>Qui diu que a l'agost mai passa res? L'agost va nàixer i va morir <a href="http://www.imdb.com/name/nm0001379/"><b>John Huston</b></a> (5 d'agost del 1906- 28 d'agost del 1987), un dels directors més grans de la història de Hollywood. A més de destacar en els seus inicis com a guionista, va tenir un debut brillant amb "El Halcón Maltés". Al llarg de 50 anys de carrera, va ser el responsable de pel·lícules com "Moby Dick", "El tesoro de Sierra Madre" -va guanyar l'Oscar a millor director i millor guió adaptat-, "Vidas rebeldes", "Fat City", "El hombre que pudo reinar" o "El honor de los Prizzi", per dir només unes quantes. Fill i pare d'actors, Walter Huston i Angelica Huston, va contribuir al descobriment d'estrelles com Humphrey Bogart i Marilyn Monroe. Per això, aquest mes d'agost, el canal de pagament<b><a href="http://www.canaltcm.com/"> TCM Clásico</a></b> dedica un especial a la seua figura, tot reservant els dissabtes a una programació en què sobresurten pel·lícules imprescindibles com "Cayo Largo", "La jungla del asfalto" o "La noche de la iguana". A més, TCM Clásico emet el documental de producció pròpia "Dioses y Monstruos: John Huston", i la pel·lícula "Cazador blanco, corazón negro", dirigida i protagonitzada per Clint Eastwood, i que en realitat recorda el rodatge de "La reina de África" a càrrec del mateix Huston.<br />
<br />
<object height="385" width="600"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/uB5pQeYDqn0&hl=es_ES&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/uB5pQeYDqn0&hl=es_ES&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="600" height="385"></embed></object><br />
<br />
<br />
<blockquote><b>Les pel·lícules i les peces especials del cicle són les següents:</b><br />
<br />
Dia 7 a les 21:30h. Dioses y Monstruos: John Huston<br />
Dia 7 a les 21:45h. Reflejos en un ojo dorado<br />
Dia 14 a les 21:30h. Cayo Largo<br />
Dia 14 a les 23:10h. Dioses y Monstruos: John Huston<br />
Dia 14 a les 23:25h. Fat City, ciudad dorada<br />
Dia 21 a les 21:30h. En el rodaje de "La noche de la Iguana"<br />
Dia 21 a les 21:45h. La película de mi vida: La noche de la iguana<br />
Dia 21 a les 21:50h. La noche de la iguana<br />
Dia 21 a les 23:50h. Dioses y Monstruos: John Huston<br />
Dia 28 a les 21:30h. Dioses y Monstruos: John Huston<br />
Dia 28 a les 21:45h. La jungla de asfalto<br />
Dia 28 a les 23:35h. Cazador blanco, corazón negro</blockquote>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-739308908897175963.post-44444892037187236282010-07-11T10:59:00.002+02:002010-07-11T11:04:48.414+02:00L'APARTAMENT<div style="text-align: justify; ">Quins són els fils ocults que mouen a les persones? Subtils i diversos però tothom en té algun. El poder, la vanitat, el reconeixement, els diners, el sexe, la dependència, l'orgull, l'enveja...</div><div style="text-align: justify; "><br /></div><div style="text-align: justify; "><i>Buddy Baxter (Jack Lemon</i>) és un oficinista d'una gran companyia d'assegurances de <i>Nova York</i>que viu solitari en un petit apartament. Moltes vegades es queda a l'oficina fins hores després que tothom ja ha plegat. És que és molt treballador? Doncs no és per això. La seva llar s'ha convertit en el lloc de trobada de molts directius de l'empresa amb les seves amants i durant moltes hores no té casa pròpia.</div><div style="text-align: justify; "><br /></div><div style="text-align: justify; "><i>Buddy</i> aconsegueix d'aquesta manera un sobresou i un progressiu ascens dins l'empresa, a costa de la seva imatge amb els veins, el seu descans, la seva son i fins i tot la seva salut.</div><div style="text-align: justify; "><br /></div><div style="text-align: justify; ">Però <i>Buddy</i> s'enamora de <i>Fran Kubelik (Shirley McLane)</i> una ascensorista de l'empresa, amable bondadosa i innocent ( o no tant?) que resulta ser l'amant d'un dels directius i pretén que aquest deixi la seva esposa per casar-se amb ella.</div><div style="text-align: justify; "><br /></div><div style="text-align: justify; "><i>Buddy i Fran</i> són dos peixets que intenten pescar enmig dels taurons, però acaben descobrint que els taurons sempre imposen la seva pròpia llei.</div><div style="text-align: justify; "><br /></div><div><div style="text-align: justify; ">Aquesta comèdia romàntica amb rivets amargs, rodada d'una forma austera i teatral (l'apartament és on discorre la major part de la història) va ser dirigida l'any 1960 (enguany, per tant, es celebra el seu 50è aniversari) pel mestre <i>Billy Wilder</i> i va aconseguir nombrosos premis, com 5 Òscars a l'any 1961 (director, montatge, pel.lícula, direcció artística i guió), <i>BAFTA, Globus d'Or i Venècia.</i></div><div style="text-align: justify; "><br /></div><div style="text-align: justify; ">Al final, com en moltes ocasions de la vida, la redempció dels personatges arriba.</div><div style="text-align: justify; "><br /></div><div style="text-align: justify; ">Una obra mestra del cinema que sempre està present en qualsevol llistat de les millors 100 pel.lícules de tota la història del setè art.</div><div style="text-align: justify; "><br /></div><div style="text-align: justify; "><object width="640" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/JtGgWpx9lHA&hl=es_ES&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/JtGgWpx9lHA&hl=es_ES&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="640" height="385"></embed></object></div><div style="text-align: justify; "><span class="Apple-style-span" style="line-height: 19px; font-family:sans-serif;font-size:13px;"><br /></span></div><div style="text-align: justify; "><span class="Apple-style-span" style="line-height: 19px; font-family:sans-serif;font-size:13px;"></span></div><div></div></div>emili nietohttp://www.blogger.com/profile/08376123633455701797noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-739308908897175963.post-19615247335150844312010-06-15T00:15:00.000+02:002010-06-15T00:15:41.799+02:00'El sargento York', de Howard Hawks<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqNDBVSqmsKuegeC0s90GxKacCEUxn3hPAwzShNEz1MJ4esYX6dOHp11_Vn8k5-WvbM6mQEVoqaA_jrJndiAEjbdYMwGqOC5FsElYPw-wpl6llFHOlCD8ecxLxXkCHoxrInVJ1MqWa0sTM/s1600/sergeant-york-gary-cooper-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="291" qu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqNDBVSqmsKuegeC0s90GxKacCEUxn3hPAwzShNEz1MJ4esYX6dOHp11_Vn8k5-WvbM6mQEVoqaA_jrJndiAEjbdYMwGqOC5FsElYPw-wpl6llFHOlCD8ecxLxXkCHoxrInVJ1MqWa0sTM/s400/sergeant-york-gary-cooper-2.jpg" width="400" /></a></div>Aquest cap de setmana hem vist la pel·lícula "<strong><a href="http://www.imdb.com/title/tt0034167/">El sargento York</a>"</strong>, que <strong><a href="http://www.imdb.com/name/nm0001328/">Howard Hawks</a></strong> va dirigir l'any 1941 amb <strong><a href="http://www.imdb.com/name/nm0000011/">Gary Cooper</a></strong> com a protagonista. Un film que comença com un western, que continua com un drama rural, i que acaba com un legat antibel·licista, tot i que justifica la participació dels Estats Units en la Gran Guerra. De fet, és el tipus de pel·lícula ambientada en la Primera Guerra Mundial amb què, abans de l'atac japonès a Pearl Harbour (en realitat, es va estrenar només dos mesos abans del bombardeig), Hollywood mirava d'influir en l'opinió pública nord-americana, per donar suport a l'entrada dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial. Les altres van ser les pel·lícules sobre el patiment de la població civil a França i Gran Bretanya (potser el cas més destacat en aquesta categoria siga "<strong><a href="http://www.imdb.com/title/tt0035093/">La señora Miniver</a>"</strong>, de <strong><a href="http://www.imdb.com/name/nm0943758/">William Wyler</a>)</strong>. "El sargento York" es considera sovint com un Howard Hawks menor, però és una mostra magistral del classicisme narratiu del cinema de Hollywood, amb un guió ben construït, perfectament estructurat i definit, i uns personatges per al record, en què sobresurten els interpretats per Gary Cooper i per <strong><a href="http://www.imdb.com/name/nm0000974/">Walter Brennan</a></strong>. També són molt remarcables les escenes bèl·liques i l'ambient de les trinxeres, que us recordaran <strong><a href="http://www.imdb.com/title/tt0050825/">Senderos de gloria</a></strong>, d'<a href="http://www.imdb.com/name/nm0000040/"><strong>Stanley Kubrick</strong></a><strong>.</strong><br />
<br />
És l'any 1916 i, en un poble de Tennessee, Alvin C. York (Gary Cooper) és un jove i humil granger que només té un defecte: li agrada massa l'alcohol i dedica bona part del seu temps lliure i els seus diners a beure amb els seus amics i a fer malifetes, sense cap respecte per res, ni tan sols per l'hora de la missa. Només l'amor per una noia (adorable <a href="http://www.imdb.com/name/nm0504125/"><strong>Joan Leslie</strong></a><strong>,</strong> que durant el rodatge només tenia 16 anys) fa que Alvin es decideixi a anar a poc a poc pel bon camí, i és en aquesta part de la història quan el protagonista redescobreix la religió, i l'espectador, que el personatge interpretat per Gary Cooper té una punteria excel·lent com a tirador. Fins ara, en aquesta vall aïllada de Tennesse, la guerra d'Europa semblava una cosa molt llunyana, però el president declara la guerra a Alemanya i un error de càlcul provoca que Alvin York siga cridat a files. A partir d'aquest moment, Alvin -que és contrari a matar per conviccions religioses, tot i que la pel·lícula desenvolupa poc la seua conversió a la fe- té un dilema moral. Haurà d'anar a la guerra com a caporal i ensenyar els seus companys a disparar per matar enemics, per protegir la llibertat al seu país i evitar la mort de més persones innocents. <br />
<br />
<object height="385" width="480"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/JyF9KKUeds8&hl=es_ES&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/JyF9KKUeds8&hl=es_ES&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object><br />
<br />
Alguns rebutjaran el to excessivament patriòtic de la cinta de Hawks. Però cal entendre-la en el context de la Segona Guerra Mundial, amb el nazisme avançant per Europa i els japonesos pel Pacífic, i amb la societat nord-americana dividida sobre la intervenció en el conflicte. Siga com siga, el film està basat en la història real d'Alvin York, que va imposar Gary Cooper per al paper. Els altres candidats eren <strong><a href="http://www.imdb.com/name/nm0001654/">Ronald Reagan</a></strong> (sí, l'actor que més endavant seria president dels Estats Units) i <strong><a href="http://www.imdb.com/name/nm0000071/">James Stewart</a></strong>. En aquest sentit, el seu paper com a sergent York va representar el primer Oscar per a Gary Cooper, que no el tornaria a guanyar fins al 1952 amb <strong><a href="http://www.imdb.com/title/tt0044706/">"Sólo ante el peligro"</a></strong>, de <strong><a href="http://www.imdb.com/name/nm0003593/">Fred Zinnemann</a></strong>, tot i que els anys següents també va estar nominat per "El orgullo de los yankis" (1942) i "Por quién doblan las campanas" (1943), totes dues de <strong><a href="http://www.imdb.com/name/nm0939992/">Sam Wood</a></strong>. La veritat és que Cooper fa una interpretació memorable, amb moments plens de dramatisme però també d'humor, de tendresa i de dignitat humana, que fan encara més notable la pel·lícula de Hawks. El director va estar nominat a l'Oscar com a millor director, però no el va guanyar (se'l va emportar <strong><a href="http://www.imdb.com/name/nm0000406/">John Ford</a></strong> per l'extraordinària "<strong><a href="http://www.imdb.com/title/tt0033729/">Qué verde era mi valle</a></strong>") i l'Acadèmia només el va reconèixer amb un Oscar honorífic a tota la seua carrera, el 1975. De fet, "El sargento York" només va aconseguir el premi al millor actor i al millor muntatge, de les onze nominacions que defensava. El 1941 va ser un any molt disputat, amb pel·lícules com les esmentades i amb "Citizen Kane", "Sospecha", "El difunto protesta" o "Dumbo".<br />
<br />
Tot seguit, podeu veure un resum de la pel·lícula que hi ha a You Tube...<br />
<object height="385" width="480"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/FZUnvr2O1o0&hl=es_ES&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/FZUnvr2O1o0&hl=es_ES&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object><br />
<object height="385" width="480"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/x5pnaKC4H5o&hl=es_ES&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/x5pnaKC4H5o&hl=es_ES&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-739308908897175963.post-32521632504793177922010-05-02T00:21:00.005+02:002011-04-07T01:26:09.807+02:00ARIZONA BABY<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdVsYGpSVN5cCx6k1elvZ_OyKM4lOd-VpZYU8m79hKrQxfaK9I9LFbcWho4z9c9xA4dMkYgNRNDExebPCaKfnGV9JCZfUNROl5FulMnh-6aQRzc3NmknDEV-0Sz11F8EqA3qMHLhqa3Ts6/s1600/arizona+baby.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 430px; height: 242px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdVsYGpSVN5cCx6k1elvZ_OyKM4lOd-VpZYU8m79hKrQxfaK9I9LFbcWho4z9c9xA4dMkYgNRNDExebPCaKfnGV9JCZfUNROl5FulMnh-6aQRzc3NmknDEV-0Sz11F8EqA3qMHLhqa3Ts6/s1600/arizona+baby.jpg" border="0" alt="" /></a><br /><span class="Apple-style-span" style=" color: rgb(51, 51, 51); line-height: 22px; font-family:Arial, sans-serif;font-size:17px;"><span class="Apple-style-span" style=" ;font-size:17px;"><span class="Apple-style-span" style=" ;font-size:17px;"><div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0.75em; margin-left: 0px; line-height: 1.3em; text-align: justify; "><i><span class="Apple-style-span" style="font-style: normal; line-height: 22px; font-size:17px;"><div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0.75em; margin-left: 0px; line-height: 1.3em; text-align: justify; "><i><span class="Apple-style-span" style="font-style: normal; line-height: 22px; font-size: 17px; "><div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0.75em; margin-left: 0px; line-height: 1.3em; text-align: justify; "><i>Raising Arizona</i>, batejada a Espanya com <i>Arizona Baby</i>, és la segona pel.lícula dirigida pels germans Coen, a l'any 1987.</div><div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0.75em; margin-left: 0px; line-height: 1.3em; text-align: justify; "></div><div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0.75em; margin-left: 0px; line-height: 1.3em; text-align: justify; ">H<i>.I (Nicholas Cage) </i>és un lladregot maldestre que entra i surt de la presó com qui va a casa seva. En cada detenció és fotografiat i resenyat per una agent de policia, <i>l'Edwina (Holly Hunter) i</i> al final sorgirà entre ells una història d'amor carcerària.</div><div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0.75em; margin-left: 0px; line-height: 1.3em; text-align: justify; "></div><div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0.75em; margin-left: 0px; line-height: 1.3em; text-align: justify; ">Uns visitants inesperats acudeixen a la casa de la parella. Són dos presos amics de H.I. que s'han escapolit de la presó, en una imatge de les que permanèixen a la memòria tot sortint amb força dificultat des de la foscor d'un tunel enfangat, enmig d'una nit plujosa, cridant i respirant l'aire de la llibertat, com si d'un part es tractés.</div><div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0.75em; margin-left: 0px; line-height: 1.3em; text-align: justify; "></div><div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0.75em; margin-left: 0px; line-height: 1.3em; text-align: justify; ">L'altra desgràcia serà que la parella no podrà tenir fills, i per tant veuran frustrats els seus desitjos de formar una família i per això, H.I segrestarà un dels cinc recent nascuts fills del matrimoni format per Nathan Arizona i Florence i un caçarecompenses, naixement múltiple que ha vist a les notícies de la televisió.</div><div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0.75em; margin-left: 0px; line-height: 1.3em; text-align: justify; "></div><div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0.75em; margin-left: 0px; line-height: 1.3em; text-align: justify; ">Acció trepidant, personatges disparatats propis dels dibuixos animats de la <i>Warner</i> i que són caricatures de personatges de l'Amèrica del Mitjà Oest, somnis delirants, diàlegs brillants, tot plegat l'apunt de l'estil cinematogràfic que més tard utilitzaran en títols com <i>El gran Lebowski o O Brother.</i></div><div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0.75em; margin-left: 0px; line-height: 1.3em; text-align: justify; "></div><div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0.75em; margin-left: 0px; line-height: 1.3em; text-align: justify; ">Si hagués de posar un però, és que molts anys després d'haver-la vist durant la seva estrena cinematogràfica, ara, m'ha semblat que acusa lleugerament el pas dels anys.</div><div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0.75em; margin-left: 0px; line-height: 1.3em; text-align: justify; "></div><div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0.75em; margin-left: 0px; line-height: 1.3em; text-align: justify; ">De totes maneres, tan sols per l'escena que us deixo en el video, tot un exercici de planificació d'una escena d'acció, amb travel.lings a nivell del terra i diferents accions simultànies perfectament engarçades, ja es guanya ocupar un dels millors llocs de la filmografia de <i>Joel i Ehan Coen.</i></div><div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0.75em; margin-left: 0px; line-height: 1.3em; text-align: justify; "><i>(Entrada de <a href="http://ventetdelsud.blogspot.com/2010/05/arizona-baby.html">ventetdelsud)</a></i></div><div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0.75em; margin-left: 0px; line-height: 1.3em; text-align: justify; "><i><object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/jOrDN21yoGk&hl=es_ES&fs=1&rel=0"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/jOrDN21yoGk&hl=es_ES&fs=1&rel=0" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object></i></div></span></i></div><div style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0.75em; margin-left: 0px; line-height: 1.3em; text-align: justify; "></div></span></i></div></span></span></span>emili nietohttp://www.blogger.com/profile/08376123633455701797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-739308908897175963.post-61102400759554207402010-05-01T00:45:00.000+02:002010-05-01T00:45:25.668+02:00Maig és el mes de Clint Eastwood a TCM<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigu2k8LynBR48jfqJe7vSLV8b2iclLDOLFCzX-9BqjXQFOHJycFajhRJyatr40_Qp2pHSenXm_6KVxy-hy8gyBBrSQ2b_WnbrClJ3DCh0OiVWDQrZWG6dbmKjLdoZzBg-1PP6fn2xqFzMc/s1600/clint.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigu2k8LynBR48jfqJe7vSLV8b2iclLDOLFCzX-9BqjXQFOHJycFajhRJyatr40_Qp2pHSenXm_6KVxy-hy8gyBBrSQ2b_WnbrClJ3DCh0OiVWDQrZWG6dbmKjLdoZzBg-1PP6fn2xqFzMc/s400/clint.jpg" tt="true" width="400" /></a></div>El proper 31 de maig, Clint Eeastwood compleix 80 anys, i el canal de pagament TCM no ha dubtat a homenatjar aquesta llegenda viva del setè art, tot dedicant-li la programació de les nits del cap de setmana de tot el mes. Serà apartir de les 22.00 hores, amb una sessió doble els dissabtes i una estrena els diumenges. En total, seran 13 pel·lícules dirigides i protagonitzades per Eastwood: actor, director de cinema, productor cinematogràfic, guionista, músic i compositor. Al llarg de la seua extensa carrera, que ocupa més de 50 anys i que s'allarga fins a l'actualitat, Eastwood acumula un palmarès espectacular, només reservat als grans del cinema: 4 premis Oscar, 5 Globus d'Or i nombrosos guardons internacionals. <br />
<br />
El cicle comença aquest dissabte 1 de maig amb el documental "Johnny Mercer - The Dream's On Me". TCM estrena per primera vegada a Espanya aquesta peça, en la qual Eastwood va intervenir com a productor executiu, i que tracta sobre aquest gegant de la música popular nord-americana. Com a colofó, el 30 de maig, el canal dedicarà el dia complet a la figura d'Eastwood amb una selecció de les pel·lícules de l'especial i amb l'estrena del documental "The Eastwood Factor", peça en què el prestigiós crític Richard Schickele analitzarà la vida i l'obra del cineasta. <br />
<br />
<object height="385" width="480"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/b0fG2C-GCwk&hl=es_ES&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/b0fG2C-GCwk&hl=es_ES&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object><br />
<br />
<br />
<blockquote><strong>Tota la programació de l'especial </strong><br />
<strong>Dissabte, 1 maig:</strong> <br />
22:00 hores "Johnny Mercer - The Dream's On Me" (2009) ESTRENA <br />
23:35 hores "Un mundo perfecto" ("A Perfect World", 1993, color, dir: Clint Eastwood) <br />
<br />
<strong>Diumenge, 2 maig:</strong> <br />
22:00 hores "Por un puñado de dólares" ("Per Un Pugno Di dollaria", 1964, color, amb Clint Eastwood) <br />
<br />
<strong>Dissabte, 8 maig:</strong> <br />
22:00 hores "Los violentos de Kelly" ("Kelly's Heroes", 1970, color, dir: Brian G. Hutton) <br />
00:20 hores "Harry el Sucio" ("Dirty Harry", 1971, color, amb Don Siegel) <br />
<br />
Diumenge, 9 maig: <br />
22:00 hores "Space Cowboys" ("Space Cowboys", 2000, color, dir: Clint Eastwood) <br />
<br />
<strong>Dissabte 15 maig:</strong> <br />
22:00 hores Entrevista Richard Schickele ESTRENA <br />
23:00 hores "Medianoche en el jardín del bien y del mal" ("Midnight in the Garden of Good and Evil", 1997, color, dir: Clint Eastwood) <br />
<br />
<strong>Diumenge 16 maig:</strong> <br />
22:00 hores "Cadillac Rosa" ("Pink Cadillac", 1989, color, dir: Buddy Van Horn) ESTRENA <br />
<br />
<strong>Dissabte 22 maig:</strong> <br />
22:00 hores "Bird" ("Bird", 1988, color, dir: Clint Eastwood) <br />
00:35 hores "Poder absoluto" ("Absolute Power", 1997, color, dir: Clint Eastwood) <br />
<br />
<strong>Diumenge 23 maig:</strong> <br />
22:00 hores "Dos mulas y una mujer" ("Two Mules for Sister Sara", 1970, color, amb Clint Eastwood) ESTRENA <br />
<br />
<strong>Dissabte 29 maig:</strong> <br />
22:00 hores "El desafío de las águilas" ("Where Eagles Dare", 1968, color, amb Clint Eastwood) <br />
00:30 hores "Cazador blanco, corazón negro" ("White Hunter, Black Heart", 1990, color, dir: Clint Eastwood) <br />
<br />
<strong>Diumenge 30 maig:</strong> <br />
06:55 hores "Cadillac Rosa" ("Pink Cadillac", 1989, color, amb Clint Eastwood) <br />
09:00 hores "El desafío de las águilas" ("Where Eagles Dare", 1968, color, amb Clint Eastwood) <br />
11:30 hores "Harry el Sucio" ("Dirty Harry", 1971, color, amb Don Siegel) <br />
13:15 hores "Johnny Mercer - The Dream's On Me" (2009) <br />
14:45 hores "Un mundo perfecto" ("A Perfect World", 1993, color, dir: Clint Eastwood) <br />
17:00 hores Entrevista Richard Schickele <br />
17:55 hores "Dos mulas y una mujer" ("Two Mules for Sister Sara", 1970, color, amb Clint Eastwood) <br />
19:55 hores "Els 10 Magníficos: Clint Eastwood" (2008) <br />
20:15 hores "Per un puñado de dólares" ("Per Un Pugno Di dollaria", 1964, color, dir: Sergio Leone) <br />
22:00 hores "The Eastwood Factor" (2009) ESTRENA <br />
23:35 hores "Sin perdón" ("Unforgiven", 1992, color, amb Clint Eastwood) <br />
01:45 hores "Space Cowboys" ("Space Cowboys", 2000, color, dir: Clint Eastwood) <br />
03:55 hores "Medianoche en el jardín del bien y del mal" ("Midnight in the Garden of Good and Evil", 1997, color, dir: Clint Eastwood) </blockquote>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-739308908897175963.post-88098437757309303772010-03-24T00:00:00.002+01:002010-03-24T00:00:55.375+01:00Cicle d'Akira Kurosawa a TCM Clásico<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicK4O5xpLvjQTwVmpOP7MJfilNCh-CzBRdHaODLqpJS7OQGnA4BUvj4MkboPSxIIO_KkyZg-Y5Dqbq6GQjxdYOTt8gvRfYGwplS6e_ZMQhJT233xkqc9ilsztVhJXS_y3TLpyuANvQcA_m/s1600-h/akira-kurosawa1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicK4O5xpLvjQTwVmpOP7MJfilNCh-CzBRdHaODLqpJS7OQGnA4BUvj4MkboPSxIIO_KkyZg-Y5Dqbq6GQjxdYOTt8gvRfYGwplS6e_ZMQhJT233xkqc9ilsztVhJXS_y3TLpyuANvQcA_m/s320/akira-kurosawa1.jpg" /></a></div>Fa dies que vull comentar-ho i una mica més i se'm passa. Avui, 23 de març, ha tingut lloc el centenari del naixement del cineasta japonès Akira Kurosawa, un dels millors directors de la història del setè art. En aquest sentit, per celebrar els 100 anys que hauria fet avui el director de 'Rashomon', el canal de pagament TCM Clásico ha programat un cicle amb alguna de les seues millors pel·lícules. La programació ha començat aquesta nit mateix, amb l'emissió dels films 'Los siete samuráis' i 'Barbarroja'. Demà dimecres arribarà el torn d''El ángel borracho' (21.30 hores) i 'Yojimbo, el mercenario' (23.10 hores). Dijous, TCM Clásico emetrà 'El perro rabioso' (21.30 hores) i 'Madayo' (23.35 hores). El colofó serà l'emissió, aquest divendres a les 21.30 hores, del seu testament fílmic, 'Los sueños de Akira Kurosawa', que el realitzador va dirigir animat i finançat per dos dels seus més grans seguidors a Hollywood, ni més ni menys que George Lucas i Steven Spielberg. En aquest sentit, és una gran oportunitat per descobrir o per recuperar bona part de la filmografia de Kurosawa (de totes les pel·lícules del cicle, només he vist 'Los siete samuráis' i 'Los sueños...'). A més, si ja heu fet tard a les pel·lícules d'avui, sapigueu que teniu l'opció de veure la marató amb tots els films seguits que el mateix canal TCM Clásico oferirà el proper dissabte, 27 de març, a partir de les 13.30 hores.<br />
<br />
<object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/DsKsuTYlebI&hl=es_ES&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/DsKsuTYlebI&hl=es_ES&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-739308908897175963.post-42221599402064247882010-02-25T22:51:00.005+01:002010-02-25T23:02:42.816+01:00This is Spinal Tap, de Rob Reiner<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnFUTQYky74SkNzQYrWPf8BWy49TzT6c9iKvlLi0UQUZYo851YD4iALWPsP4zNC-8mVoUQOTcYRSsCpQ-dePQWLHzKyeYyENS-xs0sU-j1ydU9FLNpT-ApO0cIcMs9wX8rQpOU_ZS7YP8/s1600-h/spinal-tap.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5442302198196327890" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 258px; CURSOR: hand; HEIGHT: 234px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnFUTQYky74SkNzQYrWPf8BWy49TzT6c9iKvlLi0UQUZYo851YD4iALWPsP4zNC-8mVoUQOTcYRSsCpQ-dePQWLHzKyeYyENS-xs0sU-j1ydU9FLNpT-ApO0cIcMs9wX8rQpOU_ZS7YP8/s320/spinal-tap.jpg" border="0" /></a> Si us agrada la música, però sobretot la història de la música, les mil i una anècdotes i llegendes sobre el comportament exagerat i boig dels grans grups i figures de la música rock; doncs, us encantarà aquesta pel·lícula - <strong><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/This_Is_Spinal_Tap">This is Spinal Tap</a></strong> (de l'any 1984).</div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify">En un fals documental, el director segueix el grup fictici <strong>Spinal Tap</strong> durant una gira dels EEUU a la tardor de 1982. A través d’entrevistes amb els components del grup i <em>flashback</em>s veiem l’evolució del grup des dels anys 60 fins a l’actualitat. Originalment tenien una certa semblança amb els <em>Beatles</em> o els <em>Stones</em>, per després convertir-se en heavies. La pinta que tenen ara, al 1982, ens recorda als <em>Van Halen</em> o <em>Iron Maiden.</em></div><em></em><div align="justify"><br />Aquesta és una pel·lícula de culte per als amants de la música rock, ja que retrata a la perfecció l’estil de vida d’aquests grups, però sempre afegint-hi un puntet més – d’alguna manera com els amplificadors que utilitzen, que no paren al 10 sinó que <strong>poden pujar el volum fins a l’11</strong>! No obstant això, moltes figures del món del rock van explicar, després de veure-la, que no; que no exageraven gens.</div><div align="justify"><br />La trama, bàsicament, és la gira pels EEUU d’un grup, <strong>Spinal Tap</strong>, una mica passada la seva millor època, amb tics dels costums del passat i incapaços de ser políticament correctes. No explicarem els millors gags ni acudits, millor que els veieu en directe – el tema de la tapa del LP, la qüestió de com és que tots els rockers estan tan ben dotats sota aquells pantalons tan estrets, els misteris dels bateries bojos (agafant com a models les morts de <em>Keith Moon i John Bonham</em>), són algunes d’aquestes escenes.</div><div align="justify"><br />El director és <strong>Rob Reiner</strong> que surt a la pel·lícula com al fictici director del documental, <em>Marty Di Bergi.</em> Després <strong>Reiner</strong> va fer altres obres com <em>Stand By Me</em> o <em>When Harry Met Sally</em>. Els tres actors principals són <strong>Michael McKean, Christopher Guest</strong> i<strong> Harry Shearer</strong>. Tots havien estat al programa de comèdia per excel·lència <em>Saturday Night Live</em>.</div><div align="justify"><br />Si us agrada saber com vivien els músics dels 70, anant en moto pels corredors dels hotels, seguits per una legió de groupies, drogant-se contínuament però rebutjant els Smarties de segons quin color... Aquesta és una pel·lícula per mirar i tornar a mirar.</div><div align="justify"><br />Aquí tenim 4 clips.</div><div align="justify"><br /></div><br /><br /><object height="340" width="560"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/EbVKWCpNFhY&hl=es_ES&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/EbVKWCpNFhY&hl=es_ES&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="560" height="340"></embed></object><br /><br /><object height="340" width="560"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/9aaFRxMA7xc&hl=es_ES&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/9aaFRxMA7xc&hl=es_ES&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="560" height="340"></embed></object><br /><br /><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Vbi5Zegp55o&hl=es_ES&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/Vbi5Zegp55o&hl=es_ES&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br /><object height="340" width="560"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/k4UJkl6eaGQ&hl=es_ES&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/k4UJkl6eaGQ&hl=es_ES&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="560" height="340"></embed></object>Brianhttp://www.blogger.com/profile/06613762050863476962noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-739308908897175963.post-46251698892451238502010-02-01T00:33:00.003+01:002010-02-01T00:37:54.575+01:00The Getaway, de Sam Peckinpah<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcl6r3qvGk6VTiL37GjVPFRolUTFSUbbqcVJL8txvJHmOTgx8S6s1ydUSiQl74Om0JnM2mmtXZVtGJNZFUhe14ZG9cdEl1E2mUED6lJ_34lUaPE0hLzx3UhRAMJDZXUWdlsFUj7ht3V3s/s1600-h/the-getaway-1972a.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5433051382159026306" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 191px; CURSOR: hand; HEIGHT: 256px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcl6r3qvGk6VTiL37GjVPFRolUTFSUbbqcVJL8txvJHmOTgx8S6s1ydUSiQl74Om0JnM2mmtXZVtGJNZFUhe14ZG9cdEl1E2mUED6lJ_34lUaPE0hLzx3UhRAMJDZXUWdlsFUj7ht3V3s/s320/the-getaway-1972a.jpg" border="0" /></a> Una de les pel·lícules més memorables del principi de la dècada dels 1970 és <strong>The Getaway</strong> (La Fugida). Del director <strong>Sam Peckinpah</strong>, la pel·lícula segueix la seva línea habitual amb un tipus de violència que trencava una mica les normes no escrites d’allò que havia de ser una obra de Hollywood en aquell moment. Comparada amb altres obres del mateix director, com <strong>Straw Dogs</strong> o <strong>The Wild Bunch</strong>, potser <strong>The Getaway</strong> no està a la mateixa altura però té el valor afegit d’un incomparable <strong>Steve McQueen</strong> fent parella amb <strong>Ali McGraw</strong> en una relació poc predicible. </div><div align="justify"><br />La pel·lícula, de l’any 1972, està basada en el llibre homònim de <strong>Jim Thompson</strong> i ens conta la història d’un lladre (McQueen) que s’ha lliurat de la presó gràcies a l’ajut d’un empresari important i corrupte, amb la condició de que li faci una “feina”. La feina consisteix en un “simple” robatori d’un banc, però com en totes les millors pel·lícules les coses es compliquen. ... La història té tots els ingredients necessaris; traïció, doble-traïció, motius sospitosos, cotxes, violència, la dona reprimida que acaba anant amb el dolent, la dona de la que no saps si te’n pots fiar, llargues mirades, el dolent que no mor mai...</div><div align="justify"><br />Mirada avui, 37 anys després, els espectadors de <strong>Tarantino</strong> i cia. potser no aguantaran el ritme lent i pausat, amb espais relativament llargs entre els brots d’acció, o se sorprendran per com ens mostren la química entre la parella de protagonistes - la qual és evident però mai ens trobem amb la típica escena de llit d’avui dia - o per la falta de cançons de pop/rock a la banda sonora per a mantenir l’atenció o crear ambient ... eren altres temps, però crec que aquesta pel·lícula, i altres de <strong>Peckinpah</strong>, sí que van sembrar la llavor de moltes pel·lícules d’acció que vindrien després.<br /></div>Brianhttp://www.blogger.com/profile/06613762050863476962noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-739308908897175963.post-84041755094342903772009-12-24T18:43:00.002+01:002009-12-24T19:29:30.663+01:00En la mort de Jennifer Jones<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjek6vGaLxzcG38BcIqW0OeW6_gU0IipOgXakjU_fFTDnr1q9IFb6kUYXPOgV8xFhgGrPbmIA9nD-zBiy00z0PQhVJ8D9sOYH6D9zJ1oOs4Pvwi5yTspJ5FW1JtCoHQAbg6HAwR_RfVGxWf/s1600-h/JENNIFERJONES.bmp" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjek6vGaLxzcG38BcIqW0OeW6_gU0IipOgXakjU_fFTDnr1q9IFb6kUYXPOgV8xFhgGrPbmIA9nD-zBiy00z0PQhVJ8D9sOYH6D9zJ1oOs4Pvwi5yTspJ5FW1JtCoHQAbg6HAwR_RfVGxWf/s320/JENNIFERJONES.bmp" /></a><br />
</div>M'ha sorprès el poc ressò que ha tingut la mort de <strong>Jennifer Jones</strong>, una de les últimes actrius que quedava del Hollywood clàssic. Personalment, sempre la recordaré pel seu paper a un dels meus <em>westerns</em> favorits, <strong>Duelo al sol,</strong> la pel·lícula que <strong>King Vidor</strong> va dirigir l'any <strong>1946</strong> amb un sensacional <strong>Gregory Peck</strong>. Aquesta història d'amor boig i autodestructiu, que només podia acabar amb un <a href="http://www.youtube.com/watch?v=nSElycUF3ZQ"><strong>petó apassionat</strong></a> entre dues persones que s'han fet mal des del punt de vista físic i psicològic, reflecteix com cap altra que de vegades les relacions amoroses són un camí pedregós ple de sang, suor i llàgrimes. Amb una bellesa felina i ensalvatgida, Jones hi interpreta <strong>Perla Chávez,</strong> una mestissa meitat índia, meitat mexicana, que provoca l'enfrontament de dos germans, un encarnat per Gregory Peck i l'altre per<strong> Joseph Cotten</strong>, que rivalitzaran per l'amor de la jove. El paper de Perla va fer que Jones fos nominada a l'Oscar com a millor actriu, premi que ja havia aconseguit l'any 1943 per <strong>La canción de Bernardette</strong>, també de Vidor. Els dos anys següents, Jones també va ser nominada a l'Oscar pels seus papers a <strong>Desde que te fuiste</strong> i <strong>Cartas a mi amada</strong>. Però l'any 1949 va casar-se amb el productor <strong>David O. Selznick</strong>, el conegut magnat de Hollywood, i això va afectar la seua carrera. La vam poder veure, per exemple, a <strong><a href="http://pantalla-completa.blogspot.com/search/label/la%20burla%20del%20diablo">La burla del diablo</a></strong> (1953), possiblement la pitjor pel·lícula de<strong> John Huston</strong>, i també a <strong>La colina del adiós</strong> (1955), amb la que va aconseguir la seua última nominació a l'Oscar. El seu últim paper va ser al film <strong>El coloso en llamas</strong>, que <strong>John Guillermin</strong> i <strong>Irvin Allen</strong> van codirigir l'any 1974. Jennifer Jones va morir el passat <strong>17 de desembre</strong> a la seua casa de Malibú, quan tenia 90 anys, segons va informar <strong><a href="http://www.hollywoodreporter.com/hr/content_display/news/e3i9e9cd7a1b5b66b19d9d8bc1813960f88">Hollywood Reporter</a>.</strong> <br />
<br />
<object height="385" width="480"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/nSElycUF3ZQ&hl=es_ES&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/nSElycUF3ZQ&hl=es_ES&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-739308908897175963.post-13917103062351000562009-11-13T18:03:00.001+01:002009-11-13T18:03:34.238+01:00TCM Clásico homenatja Clark Gable amb un marató de pel·lícules i un documental<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8dryqIGZFjC5YwNy5piikXSsGD1j9wyrhcC0BZQxHLGIZp0pHKWLLR8j9OLl_wJR30OCQ_k0F5r_-jyaHjO0RZHw99gJgTF9w0rYxXAxChRsocQ-h96Ol7Z3X51ZpC858FKdgIxh-oDSM/s1600-h/gable.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" sr="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8dryqIGZFjC5YwNy5piikXSsGD1j9wyrhcC0BZQxHLGIZp0pHKWLLR8j9OLl_wJR30OCQ_k0F5r_-jyaHjO0RZHw99gJgTF9w0rYxXAxChRsocQ-h96Ol7Z3X51ZpC858FKdgIxh-oDSM/s320/gable.JPG" /></a><br />
</div>La <strong>Metro Goldwyn Mayer</strong> es va encarregar de convertir <strong>Clark Gable</strong> en el galant més recordat de tots els temps. A <strong>Allò que el vent s'endugué</strong>, va enamorar a una <strong>Vivien Leigh</strong> vestida d'<strong>Escarlata</strong>, i a <strong>Saratoga</strong> a una <strong>Jean Harlow</strong> que es feia dir <strong>Carol</strong>... D'altra banda, com si no se sabés on començava l'home i on acabava l'actor, fora de la gran pantalla <strong>Gable</strong> també va conquerir dives del setè art com<strong> Grace Kelly</strong>, la seua companya a <strong>Mogambo</strong>. Així, tot i que en la història del cinema ja és un immortal indiscutible, aquest mes farà 49 anys que <strong>Clark Gable</strong> va desaparèixer. En aquest sentit, el canal de pagament <strong>TCM Clasico</strong> ha programat per dissabte, 14 de novembre, un marató amb alguns dels seus títols més destacats. La programació especial començarà a les <strong>14.25h</strong>. amb la pel·lícula <strong>San Francisco</strong>, el drama sobre el terràtremol del 1906 que <strong>Woody Van Dyke</strong> va dirigir l'any 1936, i que és una de les cintes clàssiques que més ens va impactar quan érem menuts. Tot seguit, a les <strong>16.20h</strong>., <strong>TCM Clásico</strong> emetrà <strong>Saratoga</strong>, i a les <strong>17.55h,</strong> la inoblidable <strong>Lo que el viento se llevó</strong>. A les <strong>21.30h.,</strong> el canal de pagament oferirà el documental de producció pròpia <strong>Clarck Gable: El perfecto galán</strong>, i acabarà la marató, a partir de les<strong> 22.00 h.</strong>, amb la projecció de <strong>Mogambo.</strong> Quatre pel·lícules imprescindibles i un documental per conèixer a fons les llums i les ombres d'una de les figures masculines més importants del Hollywood clàssic.<br />
<br />
<object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/LPzPQ9hIMFo&color1=0xb1b1b1&color2=0xcfcfcf&hl=es&feature=player_embedded&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowScriptAccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/LPzPQ9hIMFo&color1=0xb1b1b1&color2=0xcfcfcf&hl=es&feature=player_embedded&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="425" height="344"></embed></object>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-739308908897175963.post-51575047458431929152009-09-06T21:49:00.002+02:002009-09-06T21:54:30.021+02:00JULES ET JIM<div align="justify">La corrent cinematogràfica nominada <strong>Nouvelle Vague</strong> ens va deixar algunes pel.lícules trencadores en els aspectes formals (avui en canvi semblen absolutament ingenus i totalment superats) i morals com per exemple la titulada Jules et Jim, dirigida l'any 1961 pel director francès <strong>François Truffaut.<br /></strong><br />Jules i Jim són dos amics, bohemis i en aparença benestants, amants de les converses, de la literatura, de les dones i de la bona amistat, lligam indestructible que es veurà sotmès a proves tan fortes com la distància, la guerra en bàndols oposats i l'amor comú a una dona, Catherine, interpretada per <strong>Jeanne Moreau.<br /></strong><br />La història comença l'any 1907 i transcórre fins després d'acabada la Primera Guerra Mundial entre la ciutat de París i la vida tranquil.la de les campinyes franceses i alemanyes.<br /><br />Catherine és una dona amb un esperit lliure, capritxós, de voluntats canviants i d'alguna manera permanentment insatisfeta que utilitza a Jules, a Jim i altres homes per aconseguir un precari equilibri emocional, amb la connivència i consentiment de la parella d'amics.<br /><br />Els triangles amorosos es diu tendeixen a ser inestables i malgrat els personatges gaudeixen de moments d'alegria primària, estats de felicitat i ganes rabioses de viure la vida, es complirà la regla d'inestabilitat.<br /><br />Jules et Jim, rodada en blanc i negre, és una pel.lícula estranya, disparatada, amb una base literària molt marcada i que s'anticipa a la rebeldia del maig del 1968 amb l'exposició oberta d'unes relacions entre dos homes i una dona no sotmesa que trenca amb qualsevol convencionalisme. </div><br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/lFtLmLyeyVE&hl=es&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/lFtLmLyeyVE&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>emili nietohttp://www.blogger.com/profile/08376123633455701797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-739308908897175963.post-14919726811247302972009-09-03T20:25:00.005+02:002009-09-03T20:33:14.777+02:00'Sinfonia de la vida', pel·lícula completa de Sam Wood<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVe50K52BGew8DSyZrnqZ5ZKsL7N0dD7JXcZxPJSZ9VkrgZw7kdK78FICvxtc96eXI_31Vrx16A9YUHD5B1sAzN9lmC01RtqZyoAE-_eHXMOSD534bKVWEoQ0fbJXmFO7poibUUGLqlMEp/s1600-h/sinfoniadelavida.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5377300150534174418" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 228px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVe50K52BGew8DSyZrnqZ5ZKsL7N0dD7JXcZxPJSZ9VkrgZw7kdK78FICvxtc96eXI_31Vrx16A9YUHD5B1sAzN9lmC01RtqZyoAE-_eHXMOSD534bKVWEoQ0fbJXmFO7poibUUGLqlMEp/s320/sinfoniadelavida.jpg" border="0" /></a>Avui us oferim la possibilitat de veure en línia la pel·lícula <strong>Sinfonía de la vida (<em><a href="http://www.imdb.com/title/tt0032881/">Our Town</a></em>), </strong>un drama que el director nord-americà <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Sam_Wood"><strong>Sam Wood</strong> </a>va dirigir l'any 1940, amb <strong>William Holden</strong> i <strong>Martha Scott</strong> en els papers protagonistes. Wood només feia tres anys que havia dirigit els <strong>germans Marx</strong> en la inoblidable <strong>Un día en las carreras</strong> (1937), ja que encara no l'havien fet embogir prou amb el rodatge de <strong>Una noche en la ópera</strong> (1935). L'any abans, havia fet la mítica <strong>Adiós, Mr. Chips</strong> (1939), i Woods també havia participat en el complicat rodatge de <strong>Lo que el viento se llevó</strong>. Però el 1940, a més de <strong>Sinfonía de la vida, </strong>també va dirigir tres pel·lícules més.<br /><br />En aquest entranyable (però gens carrincló) relat de l'Amèrica rural, el senyor <strong>Morgan</strong> explica com ha estat la vida a <strong>Grovers Corners</strong>, una petita ciutat de New Hampshire, en una història ambientada entre els anys 1901 i 1913. <strong>George Gibbs</strong>, el fill del metge, i <strong>Emily Webb</strong>, la filla del director del diari del poble, comencen a interessar-se l'un per l'altre. L'inici d'aquesta història d'amor coincideix amb l'arribada dels primers símptomes de progrés urbà al poble, i amb la incertesa del canvi de segle en un lloc en què la gent només creix, es casa, viu i mor. La llet i el diari són repartits cada matí, i ningú deixa la porta de casa tancada amb clau. Però la vida té molts secrets que dificulten cada pas en l'amor entre George i Emily. Així, descobriran que la simfonia de la vida sona amarga de vegades, i que saber estimar és l'únic que necessiten per viure. Sinfonia de la vida està basada en una obra de <strong>Thornton Wilder</strong> que va aconseguir el <strong>premi Pulitzer</strong>. Per la seua banda, la pel·lícula va obtenir dues nominacions als <strong>premis Oscar</strong>, millor pel·lícula i millor actriu per a Martha Scott.<br /><br /><object type="application/x-shockwave-flash" data="http://www.adnstream.com/embed/video/carHtiWriX" height="337" width="450"><param name="movie" value="http://www.adnstream.com/embed/video/carHtiWriX" /><param name="allowFullScreen" value="true" /></object>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-739308908897175963.post-86139656999857939642009-09-02T11:26:00.006+02:002009-09-02T13:04:27.425+02:00'El precio de la verdad', de Billy Ray<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVOTtbZsk3ouPV8XTuxAXpysP-zp_XfQJ1v5diz0N9u4OYIxlsHgqpANFaOMd2kDbQl9hNuMO-Wto2TFiEnad17KZ9MBSpqb1MLSs1T7uxbZ94fpdyBDi_oXO1qoFmj7bzf1_fEwp0z1nw/s1600-h/elpreciodelaverdad.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5376799153034282978" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: pointer; HEIGHT: 210px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVOTtbZsk3ouPV8XTuxAXpysP-zp_XfQJ1v5diz0N9u4OYIxlsHgqpANFaOMd2kDbQl9hNuMO-Wto2TFiEnad17KZ9MBSpqb1MLSs1T7uxbZ94fpdyBDi_oXO1qoFmj7bzf1_fEwp0z1nw/s400/elpreciodelaverdad.jpg" border="0" /></a>A la pel·lícula<strong> El precio de la verdad</strong> (<em>Shattered Glass</em>), un film de<strong> Billy Ray</strong> produït l'any 2003 per Tom Cruise, el jove<strong> Stephen Glass</strong> és un redactor de plantilla de la pretigiosa revista d'actualitat i política <strong>The New Republic</strong>, l'única que pot presumir del fet de trobar-se a l'avió del president dels Estats Units, l'Air Force One. Grass està interpretat per l'actor <strong>Hayden Christensen,</strong> que recordareu pel seu paper del jove <strong>Anakin Skywalker</strong> a la nissaga d'<strong>Star Wars</strong>. La pel·lícula, que està basada en fets reals, explica la història d'aquesta promesa del periodisme polític de Washington, que l'any 1998 va caure en desgràcia quan va descobrir-se que en realitat s'inventava la majoria dels seus articles i reportatges. En aquest sentit, el film retrata com les rutines de producció periodístiques van facilitar que Glass s'inventés durant anys no només les històries que explicava, sinó les fonts que havia consultat per redactar els articles.<br /><br /><object width="560" height="340"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/U11KJUivTCs&hl=es&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/U11KJUivTCs&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="560" height="340"></embed></object><br /><br /><br />El clímax de la pel·lícula és quan <strong>Charles Lane</strong> (<strong>Peter Sarsgaard</strong>), que acaba de ser nomenat director de la revista, es veu obligat a acomiadar el més jove i prometedor dels seus reporters. Tot es destapa quan una publicació de la competència descobreix que Glass hauria pogut inventar-se un article de rabiosa actualitat empresarial, sobre un <em>hacker </em>menor d'edat que aconsegueix un contracte milionari amb una companyia de <em>software</em> que havia estat víctima del pirata informàtic. De mica en mica, Lane i els espectadors anem descobrint la veritat sobre Glass, i com anava teixint les seues invencions i evitant els controls dels seus caps. De fet, hem de tenir en compte que els mitjans de comunicació nord-americans tenen, en principi, un exhaustiu sistema de verificació de les fonts, en què els caps de redacció s'encarreguen de confirmar allò que escriuen els seus redactors, si és necesari tornant a trucar i entrevistant les persones amb què han parlat. Però Glass, amb la seua simpatia personal, la seua capacitat per explicar històries i coneixedor, també, de com funcionava aquesta rutina de control de les fonts, va aconseguir inventar-se molts dels seus reportatges durant anys.<br /><br /><strong>El precio de la verdad</strong> tracta de l'ètica del periodisme, però també de l'equilibri de forces que es produeix en moltes redaccions, i de la dinàmica psicològica a les oficines. La pel·lícula esbossa com són els consells de redacció d'una revista als Estats Units, però encara és més interessant veure com un director amb pocs suports dins del seu equip ha de defensar primer el redactor acusat de mentir, però després ser prou valent com per voler descobrir la veritat i fer-la pública, amb totes les conseqüències. En aquest sentit, tant important és l'evolució del personatge de Glass (aquí <strong>Cristensen</strong> està sensacional) com el dilema personal i professional que ha d'afrontar Lane (també un <strong>Sarsgaard</strong> impecable, que per aquest paper va ser nominat al millor actor de repartiment als <strong>Globus d'Or</strong> de l'any 2004). D'altra banda, un dels aspectes més importants del guió i de la direcció de <strong>Billy Ray</strong> és la distància i l'objectivitat amb què ens explica els fets, com si <strong>El precio de la verdad</strong> fos també un exercici periodístic per reconstruir tot el que va passar perquè Glass pogués inventar-se almenys 27 dels seus 41 articles en una revista de prestigi.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-739308908897175963.post-22733957079205333642009-09-01T19:07:00.001+02:002009-09-01T19:08:26.733+02:00Cicle de pel·lícules sobre la Segona Guerra Mundial a TCM Clásico<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghIF8z3MkE0-y-W8Xq7x1gZpMQTdEE7Eehg2OQ49eZtzj1p6LGnFZZ1_suc88swpk1ezE_5gAAp5hTFu0IUIeQ38-cTrqZ2F0U14jwJMqPr6KfyV74O4L1itup64g2lAKX6WXMmyXDZ92P/s1600-h/elpuentekwai.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5376542525693537874" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 306px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghIF8z3MkE0-y-W8Xq7x1gZpMQTdEE7Eehg2OQ49eZtzj1p6LGnFZZ1_suc88swpk1ezE_5gAAp5hTFu0IUIeQ38-cTrqZ2F0U14jwJMqPr6KfyV74O4L1itup64g2lAKX6WXMmyXDZ92P/s320/elpuentekwai.jpg" border="0" /></a>La guerra i les seues conseqüències han estat sempre una font d'inspiració per al cinema. Avui, tot coincidint amb els 70 anys de l'inici oficial de la Segona Guerra Mundial, el canal de pagament <strong>TCM Clásico</strong> inicia un cicle de pel·lícules dedicat a recordar un fet que va impactar Hollywood, fins al punt que els estudis, els directors i les estrelles s'hi van implicar directament. De fet, el cicle s'obre aquesta nit (<strong>21.30 hores</strong>) amb el documental <a href="http://www.canaltcm.com/peliculas/la-ultima-gran-guerra"><strong>La última gran guerra</strong>, </a>un treball narrat per <strong>Steven Spielberg</strong> sobre els efectes col.laterals que el bombardeig de Pearl Harbour i la posterior intervenció nord-americana va produir en els grans estudis. Després del documental, <strong>TCM Clásico</strong> ha programat la pel·lícula <a href="http://www.canaltcm.com/peliculas/el-puente-sobre-rio-kwai"><strong>El puente sobre el río Kwai</strong>, </a>l'epopeia dirigida per<strong> David Lean</strong> sobre un grup de presoners que estan obligats a construir un pont estratègic per als japonesos. Les altres pel·lícules del cicle seran <a href="http://www.canaltcm.com/peliculas/destino-tokio"><strong>Destino Tokio</strong> </a>(8 de setembre), <a href="http://www.canaltcm.com/peliculas/la-colina"><strong>La colina</strong> </a>(15 de setembre), <a href="http://www.canaltcm.com/peliculas/la-fortaleza"><strong>La fortaleza</strong> </a>(22 de setembre) i <a href="http://www.canaltcm.com/peliculas/escala-hawai"><strong>Escala en Hawai</strong> </a>(29 de setembre).<br /><br /><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/_L1M9at4YVU&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999&hl=es&feature=player_embedded&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/_L1M9at4YVU&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999&hl=es&feature=player_embedded&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" width="425" height="344"></embed></object>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-739308908897175963.post-27886223080382206532009-09-01T16:33:00.002+02:002009-09-01T16:35:15.309+02:00'Pelham, un, dos, tres', de Joseph Sargent<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaD06HFGmhOkV5aWAbrqICR3Fl9cEg-woj9bSeoksIbtCCwl-CtkRR5eNkLetEXEg8GHQXwbkIPo5nQSoz3SuRktkzMAiZbdR6yyg16yeL0qznc2GLrgrnwgDS-xuO3Ukx_D33OJSSYojD/s1600-h/pelham123.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5374297535878286562" style="margin: 0px 10px 10px 0px; float: left; width: 226px; height: 320px;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaD06HFGmhOkV5aWAbrqICR3Fl9cEg-woj9bSeoksIbtCCwl-CtkRR5eNkLetEXEg8GHQXwbkIPo5nQSoz3SuRktkzMAiZbdR6yyg16yeL0qznc2GLrgrnwgDS-xuO3Ukx_D33OJSSYojD/s320/pelham123.bmp" border="0" /></a>L'estrena del remake dirigit per<strong> Tony Scott</strong> i protagonitzat per <strong>Denzel Washington</strong> i <strong>John Travolta</strong>, que aquí ha estat comercialitza amb el títol ambigu <strong>Asalto al tren Pelham 123, </strong>ha fet renàixer l'interès per la pel·lícula de 1974 dirigida magistralment per <strong>Joseph Sargent</strong>. Sens dubte, <strong>Pelham, un, dos, tres</strong> és un clàssic del cinema negre i d'acció dels anys setanta, que segons diuen és el film preferit de <strong>Quentin Tarantino. </strong>Fox acaba de traure al mercat una edició especial en DVD de la pel·lícula, que ja havia estat editada el 2002, i la cadena privada<strong> 8TV</strong> la va emetre fa pocs dies, cosa que vam aprofitar per veure-la. I l'experiència no podria ser més gratificant.<br /><br />D'entrada, vam entendre perfectament que siga una pel·lícula favorita de <strong>Tarantino.</strong> Té molts dels ingredients del seu cinema, sobretot el de la primera època, ja que els protagonistes són un grup de quatre criminals que decideixen segrestar un vagó del metro de Nova York. A partir d'aquí, amenacen les autoritats amb matar un passatger cada minut, si després d'una hora no els donen un rescat d'un milió de dòlars. Així, per no ser reconguts i poder parlar entre ells sense revelar el seu nom real als hostatges, els segrestadors utilitzen nom de colors, <strong>Senyor Blau, Senyor Gris, Senyor Verd</strong> i <strong>Senyor Marró</strong>, un codi que després va homenatjar Tarantino amb la seua opera prima, <strong>Reservoir Dogs</strong> (1992). A més, com a la cinta de culte de Tarantino, hi ha un dels malfactors que es posa nerviós i que complica l'operació, hi ha personatges secundaris memorables i diàlegs sensacionals, que hauria signat el propi director de <strong>Pulp Fiction</strong>. Però per damunt de tot, hi ha el protagonisme de <strong>Waltter Mathau</strong>, que interpreta el tinent <strong>Garber</strong>, el cap de la policia del metro. Tot seguit, teniu el tràiler original...<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/PexDTaWZkpk&hl=es&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/PexDTaWZkpk&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-739308908897175963.post-30094572244970380672009-06-12T09:56:00.000+02:002009-06-12T09:56:00.429+02:00El gran Lebowsky<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixeb2njMBBzChujIR25Tb5n9Q_ar-tDJp-qcIky9MCtDi661Ki0RXQ3eMroaDOs5AhHYW0_KKimtSQjlegU5LqBD0j5q3VlFhvVDVqBPc8yMnfVnVnTT5omrcxGj51wwM9w7B4TYJ0cYE/s1600-h/big+lebowski.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5155448817193994290" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixeb2njMBBzChujIR25Tb5n9Q_ar-tDJp-qcIky9MCtDi661Ki0RXQ3eMroaDOs5AhHYW0_KKimtSQjlegU5LqBD0j5q3VlFhvVDVqBPc8yMnfVnVnTT5omrcxGj51wwM9w7B4TYJ0cYE/s320/big+lebowski.JPG" border="0" /></a>Una genial i divertida pel·lícula de 1998, especialment per als fans dels germans Coen, amb Jeff Bridges i John Goodman. El personatge protagonista, el Penjat, un home sense ofici ni benifici (ni ganes de tenir-ne) viu tranquil·lament a Los Àngeles, amb les seves partides de bitlles, fins que la vida se li embolica quan el confonen amb un milionari que té el seu mateix cognom: el Sr. Lebowsky. Les situacions i els diàlegs són una mica surrealistes, i cadascun dels personatges que hi intervenen no tenen desperdici.<br /></div><br /><br /><em></em><br /><em>Fa cara de ser el pis d’un casat, això! La tapa està aixecada!</em><br /><br /><div align="justify"><em>Jo també vaig flirtejar amb el pacifisme; però no pas a Vietnam.</em></div><br /><div align="justify"><em>—Què ho fa que un home sigui un home? Potser que està disposat a fer el que convingui, costi el que costi.. És això el que fa a un home?<br />—I també un parell de testicles.</em></div><br /><div align="justify"><em></em> </div><div align="justify"><em>—Avui és dissabte, el Sabat, i jo només el puc deixar d’observar per situacions de vida o mort.<br />—Vols parar amb aquest rotllo! Però si tu no ho ets jueu, collons!<br />—Em vaig convertir quan em vaig casar.<br />—Però si fa cinc anys que te’n vas divorciar!<br />—I què! Tornes el carnet de la biblioteca quan et divorcies, o deixes de ser jueu?</em></div>Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-739308908897175963.post-80000892551774936932009-06-02T09:53:00.000+02:002009-06-02T09:53:00.292+02:00El nom de la rosa<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPgJN5JqxxZB2Mpef9_SbFZVeViYDE-IUvy-rZtNt5g9ZLJK7vQ9JgrwUG__p5EoauW_mlNIrB_kvmcWy5NLm0TQHWgNrM7iaXGkziHE0SL2tUoBp2FsbckSv8i7mN37X7hBCe5IAIZ_Y/s1600-h/nameoftherosedvd.jpeg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5145061637026128706" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPgJN5JqxxZB2Mpef9_SbFZVeViYDE-IUvy-rZtNt5g9ZLJK7vQ9JgrwUG__p5EoauW_mlNIrB_kvmcWy5NLm0TQHWgNrM7iaXGkziHE0SL2tUoBp2FsbckSv8i7mN37X7hBCe5IAIZ_Y/s320/nameoftherosedvd.jpeg" border="0" /></a>Pel·lícula de 1986 basada en la novel·la d’Umberto Eco, dirigida per Jean Jacques Annaud i protagonitzada per Sean Connery (William de Baskerville), i Christian Slater. Els lectors sovint ens queixem que els films basats en llibres no es troben a l’alçada, però aquesta pel·lícula no és un d’aquests casos. Tot i això, cal dir que el llibre se centra més en aspectes filosòfics i religiosos mentre que l’argument de la pel·lícula posa l’accent en el misteri dels crims que pateix l’Abadia. De totes maneres, és una d'aquelles pel·lícules que no et canses mai de mirar.<br /></div><br /><div align="justify"><em>—Creieu que aquest és un lloc deixat de la mà de Déu?<br />—Coneixes algun lloc on Déu s’hi hagi trobat bé?<br /><br />—Què pacífica seria la vida sense amor, Adso, què segura, què tranquil·la… i què ensopida!<br /><br />—Potser tenen els llibres amagats perquè els consideres massa preciosos.<br />—No, no és per això, és perquè sovint contenen uns criteris diferents als nostres i unes idees que ens podrien portar a dubtar de la infal·libilitat de la paraula de Déu. El dubte és enemic de la fe.</em></div>Unknownnoreply@blogger.com1