22 de gener 2009

"Torch Song Trilogy", un himne a la tolerància

No em fa cap vergonya reconèixer que, la primera vegada que vaig veure "Trilogía de Nueva York", vaig deixar escapar algunes llàgrimes que vaig intentar disimular amb molt poca fortuna. Encara era molt jove, i vaig sentir que aquella pel·lícula tenia molt a veure amb mi, amb el que m'havia passat i el que m'estava passant. Fins i tot, vaig presentir que tenia molt a veure amb el que podia esperar-me en el futur. El personatge d'Arnold Beckoff -creat i magistralment interpretat per l'inigualable Harvey Fierstein- va instal·lar-se dins del meu cor i, quines coses, tota una bona pila d'anys més tard continua tenint el seu raconet reservat a la sala noble de les meves fílies més apreciades.
Arnold, com la immensa majoria dels homosexuals -mot que, per extensió, aixopluga gais, lesbianes i transexuals- va patir en les seves carns la repressió, la incomprensió i el rebuig d'una societat que el va etiquetar des de la més tendra infantesa i que l'assenyalava amb el dit, tot mostrant una barreja de superioritat i burla molt pròpia dels heterosexuals que viuen instal·lats en la còmoda i càlida seguretat que dóna ser plenament acceptat per l'establishment. Arnold, com tots i com totes, només podia sentir-se segur caminant per damunt de la fina -no ho oblideu mai- línia que separa allò que és socialment acceptat i la més absoluta marginació, i esperar l'arribada de millors temps que, generalment, no acaben de fer-se presents.
Sí, Arnold ha patit molt per culpa d'aquells que s'han dedicat, sistemàticament, a intentar destruir qualsevol comportament humà que, senzillament, no puguin entendre, d'aquells que s'omplen la boca amb paraules que empren amb total inconsciència i a les que buiden del seu autèntic significat, atorgant-ne un altre de sinistre i esfereidor. Un significat que ens obre brutalment els canals de la memòria i manté viu l'ingrat record de temps passats.
Avui, per moltes raons, em sento més proper que mai a Arnold Beckoff, al seu dolor i a la seva angoixa, i voldria que tots els Arnold Beckoff del món no haguéssin de patir mai més rebuig, maltractament i incomprensió.
Avui, per moltes raons, m'agradaria que aquest món fos un lloc més just, més humà i, sobre tot, més sincer.
Joan Carles Prats, l'alter ego de Pandora Reynolds.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Malgrat "alguns" això està canviant. Tolerància zero als intolerants. Respectem el dret de les persones, estimin a qui estimin i vinguin d'on vinguin.
tot el meu suport.
Per cert, no he vist la pel.li, ja me la passaràs.
Núria