Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francesc Bellmunt. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francesc Bellmunt. Mostrar tots els missatges

03 d’octubre 2008

Un negre amb un saxo

1 comentaris
Un negre amb un saxo és l’adaptació cinematogràfica de la novel·la de Ferran Torrent, el prestigiós escriptor de novel·la negra nascut a Serafí (l’Horta). Aquesta pel·lícula va ser molt popular durant els anys 1990, ja que es va filmar en un moment d’auge del seu director, Francesc Bellmunt, que va tenir una llarga col·laboració amb l’esmentat escriptor valencià, autor d’obres amb uns grans èxits de vendes com L’illa de l’holandès, Societat limitada o Judici Final.

Ens presenta un recorregut apassionant pels llocs de prostitució més freqüentats a València, una ciutat que sembla que dóna per a molt en aquests temes. El protagonista principal és Hector Barrera. Havia estat boxejador i posteriorment redactor de successos. En un moment de rauxa es decideix a emprendre aquest trajecte que el portarà a topar-se amb personatges ben peculiars com Sandokan, La Dama Blanca, Remigi l’Artillero...

Malgrat que se li fa saber repetitivament que és arriscat endinsar-se en aquests ambients obscurs, Barrera, aquell que va ser la millor esquerra europea del pes wèlter, es converteix en un investigador de primera que pretén arribar fins al final. No cal dir que necessita d’algunes complicitats per tenir èxit, entre els quals la del Xino, el detectiu Butxana, i el Penjoll. Al bell mig de tot l’entramat de prostitutes i delinqüents, ens trobem Sam, un xic de raça negra que l’únic que pretèn és treure-li unes notes a un saxo desafinat i continuar sent negre.

L’argument se’ns presenta ben simple: Héctor Barrera està escrivint un article sobre la prostitució valenciana. Llavors un gerent d’un prostíbul, Sandokan, li ha interposat una querella per publicar-lo. Barrera s’apropa a La Dentetes, una prostituta que coneixia bé Sandokan i li aconsella de visitar L’Artillero, un exhibicionista i ex-soci del Sando. En una comissaria de policia es trobà una dona la filla de la qual havia desaparegut, l’Angelina. Va acabar el reportatge sobre l’Artillero. Hèctor s’adreçà cap al Corral de La Pacheca, allí trobà Trilita, un amic seu, fotògraf de professió, i es dirigiren cap a Hollywood per a buscar contactes i acabar amb el Sando.

S’adreçà a casa de l’Angelina i al portal es topà amb una amiga d’ella que es prostituïa. Trucà al Xino ja que volia investigar si s’estava traficant amb xiquetes. Ja a Hollywood perseguiren la xarxa de prostitució infantil. La sorpresa va ser que els pares de l’Angelina no col·laboraven ja que els havien comprat el silenci.

Entre els intèrprets cal destacar la presència d’Ovidi Montllor, al costat d’Anna Duato, Anna Barrachina, Boris Ruiz i Guillermo Montesinos.

Article d'Emigdi Subirats.

25 de setembre 2008

El complot dels anells, un clàssic del cinema català

6 comentaris
Francesc Bellmunt, a El complot dels anells (1988), ens situa davant d'una Barcelona que està vivint de ple els preparatius per a la celebració dels Jocs Olímpics. Mike 0'Brian, un reporter televisiu nordamericà de la cadena SBC, va arribar a la ciutat olímpica atapeïda de gent com tants altres periodistes aquell històric estiu de 1992. La seua missió era únicament informar sobre l'ambient esportiu, però prompte O'Brian es transformarà i s'interessarà molt més per desvelar les intrigues polítiques que no tenen suposadament res a veure amb l'esport. Entra en acció una dona, Muriel Basora, que l'incita a cercar pistes sobre un complot que comença amb un segrest fallit i una nit d'amor. Un grup armat, els independentistes del Front d'Alliberament Patriòtic (FAP), es vol apoderar del govern de la Generalitat abans de la celebració de la competició esportiva de masses. Una altra dona, Bàrbara Martí, de CTVC-4, està disposada a col·laborar amb ell per descobrir tot l'entramat revolucionari. La càmera del periodista ens introduirà al món apassionant que envolta l'esdeveniment olímpic, un món ple d'amenaces i de perill en el qual O'Brian es juga veritablement la vida.

El Complot dels anells va ser una de les pel·lícules més populars de l'incipient cinema català de finals del segle XX. En tractar-se d'un argument d'actualitat, va comptar amb una audiència fidel que s'entusiasmà amb el seguiment de la història; a la vegada, va rebre les tradicionals crítiques de tota pel·lícula enregistrada en català, ja que la manca de mitjans i la dificultat de distribució impedeixen la seua consolidació i difusió. No és una pel·lícula extraordinària, però sí força entretinguda i que va tenir un gran ressò durant anys i encara és força recordada pel públic.

Aquesta producció de Laurent Films (1988) va comptar amb un guió de Francesc Bellmunt (un dels directors de cinema catalans més prestigiosos) i de l'escriptor valencià de novel·la negra Ferran Torrent, els quals col·laboraren en unes quantes adaptacions cinematogràfiques d'obres literàries. Els intèrprets principals varen ser: Stephen Brennan (Mike O'Brian), Ariadna Gil (Muriel Basora), Mònica Huguet (Bàrbara Martí), Josep M. Por (inspector en cap Boix), Toni Moreno (Joan Giralt), Marc Martínez (Ferran).

Article d'Emigdi Subirats.