ELS VIKINGS

La primera pel.lícula que vaig veure a la pantalla gran del cinema va ser aquesta pel.lícula de l'any 1958 (enguany se'n compleixen cinquanta anys des de la seva estrena ) que va ser dirigida pel director nordamericà Richard Fleischer autor entre d'altres de pel.lícules com 20.000 legües de viatge submarí (1954), Viatge al.lucinant (1966) o Tora! Tora! Tora! (1970).

Ambientada entre els segles IX i X, els vikings són un poble guerrer que viu en unes inhóspites i estérils terres al nord d'Europa, barbuts, amb costums brutals, creences religioses paganes (Odín és el seu Déu i el Wahala el seu cél en el qual no s'entra si no es mor amb una espasa a la ma) i dedicats a assetjar i saquejar les costes d'Anglaterra, en aquella época conformada per diferents territoris amb diferents reis.

En un d'aquesta atacs un d'aquests reis anglesos és mort i la seva esposa queda embarassada del rei vinking Ragnar (es sobreentén que fruit d'una violació). En pujar al tro un cosí del rei difunt, el futur naixement d'aquest fill de reina s'ha d'amagar per qüestions successories i per això és abandonat.

Als fiords de Noruega on està rodada part de la pel.lícula i on viuen els vikings viu Einar interpretat per Kirk Douglas. En una baralla, Einar perd un ull i queda molt desfigurat. Qui li causa aquestes ferides? Doncs un falcó llançat contra ell per aquell nen anglés abandonat que ara és un esclau adult, Eric, interpretat per Toni Curtis. L'odi entre aquests personatges serà intens al llarg de tot el metratge.

El rei viking Ragnar, assessorat per un traïdor anglés, farà una incursió en terres angleses per capturar a Morgana, interpretada per Janet Leigh (en aquell moment esposa de Tony Curtis a la vida real) que un cop portada a terres vikingues podrà ser objecte de petició d'un rescat.

Però ves per on que tant Eric com Einar (fills del mateix pare sense saber-ho) s'enamoraran de la mateixa dona, Morgana...

Pel.lícula d'aventures al vell ús, d'aquella manera de contar històries que ens distreia quan erem petits asseguts davant Televisió Espanyola els dissabtes per la tarda.

A banda de la força en què està rodada, amb acció, baralles i escenes brillants com la dels vikings conquerint el castell del rei anglès i la emotiva final, destaca la banda sonora de Mario Nascimbene.

'La pradera sin ley', de King Vidor

King Vidor va dirigir el western La pradera sin ley el 1955, just l'any abans d'una de les seues pel·lícules més conegudes, l'adaptació a la gran pantalla de Guerra y Paz. La pel·lícula explica la història de Dempsey Rae (Kirk Douglas), un vaquer sense destí (d'aquí el títol original Man without a star, l'home sense estrella) que accepta treballar per a una gran propietària que arriba a l'Oest per fer molts diners, des de la costa Est. Però sobretot, La pradera sin ley és la història d'aprenentatge del jove Jeff Jimpson (William Campbell), un vaquer inexpert que sabrà tot el que ha de saber un cowboy gràcies als consells de Dempsey.
En una de les primeres escenes, quan el personatge de Kirk Douglas salva Jeff de morir sota les rodes d'un tren, el primer consell que li dóna és que no ha de donar mai l'esquena al seu adversari, després d'haver-li clavat un cop de puny. Després, encara li donarà més consells, com que no abuse del whisky a les nits o que els cavalls mengen abans que els homes, i l'ensenyarà a portar un ramat de vaques i també a disparar amb un revòlver. Però sobretot, li donarà una gran lliçó de dignitat i de lleialtat, quan Dempsey passa d'un bàndol a l'altre dels grangers enfrontats per les zones de pastures, i fins i tot li dirà quan ha de deixar de ser un rodamon i crear una família. Així, quan Jeff ja ha après a ser un vaquer, el rebel i enèrgic Dempsey seguirà el seu camí cap a l'horitzó, com en tota bona pel·lícula de l'Oest.
La pradera sin ley és un western magnífic, tradicionalment subestimat perquè va quedar clarament eclipsat per l'altra gran aportació de Vidor al gènere, la memorable Duelo al sol. A més a més de la interpretació de Douglas, cal destacar la participació de Jeanne Crain, que encarna la rica propietària que contracta Dempsey per comandar els seus ramats. Vidor explica estrictament allò que és necessari, sense recrear-se excessivament en els paisatges o en els tòpics del gènere. El guió està signat pels guionistes Borden Chase i Daniel D. Beuchamp, a partir d'una novel·la de Dee Lindford. La pel·lícula té genials moments còmics en què Douglas demostra que també estava molt ben dotat per fer riure, i també gags visuals molt aconseguits, com quan Dempsey tira la seua cadira de muntar a través d'una finestra, mentre unes prostitutes estan tocant el piano. Tot i així, la meua escena preferida és quan Kirk Douglas s'està pentinant davant d'un espill i remulla la pinta dins d'una peixera amb peixos vius, per poder-se pentinar millor els seus cabells rossos. Tot seguit teniu un vídeo amb un fragment de la pel·lícula...