Avui he tornat a veure El planeta de los simios, una de les pel·lícules més mítiques de la meva història particular amb el setè art. Hi ha pel·lícules d'una qualitat inqüestionable, altres amb diàlegs memorables, altres amb seqüències que et fan morir de riure cada cop que les veus, altres d'acció trepidant, i altres que et magnetitzen de forma irracional. Un exemple d'aquest últtim cas, és El planeta de los simios, des del primer cop que la vaig veure, a La Renaixença, a Cornudella de Montsant, quan era un xiquet impressionable. Poser és l'impacte poderós de la imatge dels goril·les dalt dels cavalls, l'estranya sensació de trobar-te davant d'un món a l'inrevés, amb els humans dominats pels simis, la fascinació que em produeixen les històries on es juga amb el temps, l'inoblidable final amb Charlton Heston agenollat a la platja: Us malaeixo!
La pel·lícula és de 1968, com 2001: una odissea a l'espai. Sense dubte, considero molt millor aquesta segona, però per El planeta de los simios sento quelcom d'amor visceral difícil d'igualar.
3 comentaris:
Com haureu vist, tothora cito el nom de la pel·lícula en castellà. Això es deu a que m'és molt difícil que em surti d'una altra manera, de tant arrelada com la tinc als records de la meva infantesa, com un d'aquells cromos que no canviaries per res.
Jo també la vaig tornar a veure per enésima vegada i reconec que vaig ser incapaç de canviar de canal.
Un guió molt inteligent i una banda sonora desasosegant el converteixen en un film totalment magnétic.
Una excelente película cada uno de los efectos son maravillosos, hay muchas películas que valen la pena y son estrenos exclusivos de hbo, el cual siempre es pionero en estrenos y su contenido es muy variado al igual que su contenido checa en HBO Programacion para todos los gustos.
Publica un comentari a l'entrada