Ahir vaig poder gaudir de l'enèssima visió de la pel·lícula de 1968, La festa, dirigida per Blake Edwards i immortalitzada per un Peter Sellers memorable que encarna un actor secundari indi a qui només li passen desgràcies. Els gags se succeixen de forma imparable i converteixen la festa que dóna nom a la pel·lícula en una espiral de d'escenes ridícules, absurdes i caòtiques in crescendo. Els diàlegs són escassos i la veritat és que són del tot superficials, perquè la magnitud i l'interès de la pel·lícula se centra en la interpretació d'un Peter Sellers que, sense dubte, devia inspirar al televisiu Mr. Bean. El desgavell de situacions en què es troba el protagonista no faran altra cosa que despertar-nos, a més de molts somriures, una enorme tendresa. La decoració de la casa, la múscia, els vestits, tot, ens retornarà a l'estètica dels anys seixanta.*També pots llegir:
3 comentaris:
Sí, señor. De hecho, puede decirse que hay un antes y un después de "El guateque"...
Un saludo!
recordo que quan era petit la vaig veure uns quants cops i em partia bastant. un cop passats els anys, me la vaig mirar no fa pas massa i la veritat és que em va perdre bona part de la gràcia
Realment boníssima!!!!!m'encanta l'humor absurd i l'encadenament de gags fa que no puguis parar de riure!
A més, quan la vaig veure em vaig enamorar de la Claudine, no em preguntis perquè...debilitats
Publica un comentari a l'entrada