Fa cara de ser el pis d’un casat, això! La tapa està aixecada!
Jo també vaig flirtejar amb el pacifisme; però no pas a Vietnam.
—Què ho fa que un home sigui un home? Potser que està disposat a fer el que convingui, costi el que costi.. És això el que fa a un home?
—I també un parell de testicles.
—I també un parell de testicles.
—Avui és dissabte, el Sabat, i jo només el puc deixar d’observar per situacions de vida o mort.
—Vols parar amb aquest rotllo! Però si tu no ho ets jueu, collons!
—Em vaig convertir quan em vaig casar.
—Però si fa cinc anys que te’n vas divorciar!
—I què! Tornes el carnet de la biblioteca quan et divorcies, o deixes de ser jueu?
—Vols parar amb aquest rotllo! Però si tu no ho ets jueu, collons!
—Em vaig convertir quan em vaig casar.
—Però si fa cinc anys que te’n vas divorciar!
—I què! Tornes el carnet de la biblioteca quan et divorcies, o deixes de ser jueu?
6 comentaris:
Una peli genial!!!
1 ruso blanco, por favor!!
a mi m'encanta, és de les poques pelis que he tornat a mirar un cop rere altre, igual ja ho he vist 5 cops; una bona combinacio dels sempre genials Coens, 3 (o mes) actors espectaculars en aquest tipus de peli, banda sonora, dialeg, estil entre surreal i divertit .... total , un 10!
Precisament l'altre dia l'ha vaig comprar molt barateta al Mierdamak. La tinc pendenta
Es una de les meves pel·lícules fetitx. Els moments que has posat, molt bons. L'escena al cafe "familiar" amb el dit, bonissima!
A Brian: gràcies per la recomanació a l'Illa dels mostres de Father Ted. He vist un parell de vídeos al youtube i m'ha semblat divertidíssima. Ja està en curs...
de res, com més xalem, millor en aquesta vida ..
Publica un comentari a l'entrada