La pel·lícula
La festa, dirigida per
Blake Edwards l'any
1968, és més coneguda al nostre país pel seu títol en castellà,
El guateque. En aquesta cinta memorable, que
Edwards va dirigir cinc anys després de l'estrena de
La Pantera Rosa també amb
Peter Sellers com a protagonista, l'actor d'origen indi
Hrundi V. Bakshi és acomiadat després d'haver-se carregat el rodatge d'una escena molt important, quan fa saltar pels aires un plató molt car. De fet, aquesta és l'escena amb què comença
El guateque, estèticament molt diferent de la festa que veurem tot seguit, ja que
Sellers surt vestit de guerriller i corneta indi que es resisteix a morir en una batalla contra els britànics. En realitat, l'escena és una paròdia de la pel·lícula
Gunga Din, dirigida per
George Stevens l'any
1939, i de la qual
Edwards era una gran admirador. Després de ser acomiadat,
Hrundi és convidat per error a una festa organitzada en una gran mansió pel productor de la seua última pel·lícula, però l'extra no coneix a ningú i se sentirà com un peix fora de l'aigua, envoltat per l'alta societat de
Hollywood. De fet,
La festa és un retrat elegant i sarcàstic de la nova classe social formada per productors, directius, actrius i aspirants a estrella de
Hollywood, però sobretot un homenatge als gags visuals del cinema mut. Per exemple, l'escena del cambrer borratxo és un tribut memorable a les comèdies anteriors a l'arribada del cinema sonor. Amb tot,
El guateque també té intel·ligents i surrealistes diàlegs, amb un
Peter Sellers també esplèndid. Un comentari a banda mereix la interpretació de la cançó
Nothing to lose per part de la polèmica cantant
Claudine Longet (acusada d'haver assassinat un esquiador olímpic), així com la moderna i psicodèlica banda sonora composada per
Henry Mancini, que també va escriure la bonica cançó per a la pel·lícula. De fet,
Nothing to lose recorda molt
Moon river, escrita pel mateix Mancini i
Johnny Mercer per a una altra pel·lícula de
Blake Edwards, la coneguda
Desayuno con diamantes.
Ahir vaig poder gaudir de l'enèssima visió de la pel·lícula de 1968, La festa, dirigida per Blake Edwards i immortalitzada per un Peter Sellers memorable que encarna un actor secundari indi a qui només li passen desgràcies. Els gags se succeixen de forma imparable i converteixen la festa que dóna nom a la pel·lícula en una espiral de d'escenes ridícules, absurdes i caòtiques in crescendo. Els diàlegs són escassos i la veritat és que són del tot superficials, perquè la magnitud i l'interès de la pel·lícula se centra en la interpretació d'un Peter Sellers que, sense dubte, devia inspirar al televisiu Mr. Bean. El desgavell de situacions en què es troba el protagonista no faran altra cosa que despertar-nos, a més de molts somriures, una enorme tendresa. La decoració de la casa, la múscia, els vestits, tot, ens retornarà a l'estètica dels anys seixanta.
