'La máscara de la Muerte Roja', un conte de Poe segons Roger Corman

Avui es compleixen 200 anys del naixement de l'escriptor Edgar Allan Poe, però gairebé 80 anys després de la seua mort a Baltimore, a Michigan va nàixer el cineasta Roger Corman, responsable d'un bon grapat de les adaptacions cinematogràfiques més conegudes de l'obra literària del poeta de Boston. L'any 1960, Corman havia dirigit (en només tres dies!) la que és encara la seua pel·lícula més coneguda, La pequeña tienda de los horrores, i just en aquella època la productora American International Pictures volia competir amb l'èxit in crescendo de la britànica Hammer Films. Per tant, va contractar Corman per dirigir una pel·lícula basada en un relat d'Edgar Allan Poe. El cineasta havia d'adaptar a la pantalla el conte La caída de la casa Usher tot seguint el seu estil, en blanc i negre, amb poc pressupost i també amb poc temps, ja que el rodatge no havia de superar els 10 dies. Finalment, Corman els va convèncer i va aconseguir un marge de maniobra més gran. Així, tractant-se d'un relat de Poe, la pel·lícula havia de poder costar una mica més, filmar-se en color i poder fer-se en almenys... 15 dies! Demencial però cert...

La caída de la casa Usher va obrir una etapa de pel·lícules de Corman basades en l'obra literària de Poe, amb històries que sempre tenien com a escenari les mansions antigues, els castells tenebrosos i els calabossos amb tètrics i rovellats instruments de tortura. L'altre element en comú era el protagonsime absolut de l'actor Vicent Price, actor característic del cinema de Corman, de les adaptacions de Poe al cinema, i també de les pel·lícules de terror de sèrie B. En aquest sentit, potser la pel·lícula més coneguda d'aquesta etapa és El cuervo (1963), amb Price i els també soberbis Peter Lorre i Boris Karloff. Però avui tractarem La máscara de la Muerte Roja (1964), en què Vincent Price interpreta el príncep Próspero, un sobirà malèvol i seguidor de Satan que s'amaga al seu castell amb els seus acòlits per intentar fugir de la Mort Roja, una terrible epidèmia medieval que castiga Europa.



Un dels aspectes més destacats de la pel·lícula és la fotografia del director de culte Nicolas Roeg, però també cal remarcar el gran ofici de Corman com a guionista, ja que va saber fusionar dos relats diferents, La máscara de la Muerte Roja i Hop-Frog, sense que es note gaire, per no dir gens. En el tractament del personatge principal, alguns han volgut veure la inspiració de Corman en El Séptimo Sello, l'obra d'Ingmar Bergman, per la seua reflexió sobre els sentiments religiosos i les pors del poder, així com de la ridiculesa de la mort i de l'existència humana; però també caldria preguntar-se si el director suec va llegir abans l'obra de Poe. La interpretació de Vincent Price és estremidora, però també és atractiva l'aparició de Jane Asher, que en aquell moment mantenia una relació sentimental amb Paul McCartney, i de Hazel Court, una de les muses del terror britànic. En aquest sentit, La máscara de la Muerte Roja és un clàssic del terror gòtic de sèrie B, que tot bon afeccionat al cinema fantàstic i a l'obra de Poe no pot deixar de revisar...