Un professor universitari de literatura medieval, amb uns 50 anys però que sofreix una malaltia terminal, comença a fer una forta reflexió sobre la seua vida. És homosexual i ho ha anat amagant a aquells que li ha interessat, malgrat ser-ne plenament conscient de la seua condició sexual. Les seues reflexions el porten a desitjar deixar una herència a algú que hagi estat important per a ell. Aquesta herència és en forma d'assaig i basat en El llibre de l'Amic i de l'Amat de Ramon Llull, un dels grans escriptors i filòsofs medievals de la literatura catalana. Aquest llibre es troba inserit a la memòria del seu ordinador personal, la qual cosa no és un fet casual per a la història.Els seus amics no se senten atrets per aquesta herència, ja que creuen que té alguna cosa a veure amb la mort i s'hi volen allunyar totalment. Llavors pensa en regalar-lo al més estimat dels seus alumnes. Un jove maco i esvelt que es nega totalment a ser el seu hereu, ja que vol continuar sense cap mena de lligams amb ningú.
Els suposats hereus porten una vida totalment diferent. L'amic de tota la vida és casat i té una filla. Ell és feliç amb la vida que porta, malgrat els problemes que té la filla i que finalment li explica. És llavors quan tots els personatges comencen a lluitar contra rellotge i s'agredeixen els uns als altres impunement, mentre van coneixent l'arrel dels seus afectes i de les seues passions. La idea d'un futur diferent no els apassiona precisament, ja que és totalment imprevisible. En la batalla, l'espectador busca trobar un vencedor i un vençut, o en plural.
No podem amagar que un dels temes centrals de la pel·lícula és la forma com s'afronta un desig sexual. L'estudiant preferit del professor malalt treballa com a prostitut, al qual finalment requereix els seus serveis. És aleshores quan arriben els menyspreus i les desqualificacions personals més barroeres i tota una amalgama de sentiments positius i negatius prenen el seu espai i ens porten a tots plegats a la reflexió.
No cal dir que la pel·lícula va comptar amb una magistral actuació de Josep Maria Pou, Rosa Maria Sardà i David Selvas, un dels joves actors que apuntava alt en aquells moments. Josep Maria Pou, en el paper d'homosexual madur que busca trobar un sentit als seus darrers dies de vida, aconsegueix una interpretació lloada per tots els crítics.
Una pel·lícula que he vist en diverses ocasions a la televisió i que encara em resulta alliçonadora i entretinguda.
Article d'Emigdi Subirats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada