20 de maig 2009

'Frenesí', d'Alfred Hitchcock

Frenesí no és millor pel·lícula de la seua filmografia, però el thriller que Alfred Hitchcock va dirigir l'any 1972, sobre un psicokiller que assassina dones tot escanyant-les amb una corbata, és un d'aquells films imprescindibles, d'aquells que fan vessar rius de tinta i que són objecte d'espessos estudis semiòtics. La història comença quan Richard Blaney es converteix en el principal sospitós per a la policia, després del brutal assassinat de la seua ex-dona, amb qui mantenia una relació molt tensa. Així, tenint en compte la tradició d'altres assassins en sèrie britànics, la ciutat de Londres viu completament atemorida, i Blaney decideix provar la seua innocència tot localitzant el veritable culpable. En aquest sentit, a Frenesí hi ha alguna de les obsessions del cinema de Hitchcok, com el tema del fals culpable, però també temes nous, com la presència d'un assassí en sèrie. De fet, Frenesí va ser la penúltima pel·lícula de Hitchock, i la primera que rodava al Regne Unit després de 30 anys de treball a Hollywood. Per això no és gens estrany que siga la seua pel·lícula amb més violència i sexe explícits, i també un dels seus films amb més humor negre. En aquesta línia, cal recordar l'escena memorable en què l'assassí (que l'espectador coneixerà molt aviat, sense que això reste suspens a la pel·lícula), intenta recuperar un objecte que podria servir perquè la policia l'identifiqués, dins d'un camió ple de patates i amb el cadàver d'una de les seues víctimes al costat, posant-li les coses encara mes difícils. Frenesí està basada en una novel·la del britànic Arthur La Bern, tot i que el guió cinematogràfic és d'Anthony Shaffer (La huella), i la simpatia amb què Hitchcock tracta l'assassí protagonista, interpretat per un magistral Jon Finch, va incrementar la seua llegenda de director misògin.
Tot seguit teniu el mític fals pla seqüència dels crèdits inicials de Frenesí, en què Hitchcock ens avisa del seu retorn a Londres, filmant des d'un helicòpter i fent passar la càmera per sota del pont del Tower Bridge, tot i que es tracta d'un truc, un efecte visual fet amb el teleobjectiu.

1 comentari:

amor y libertad ha dit...

ya, ahí corta el plano en seguida, si no no hay manera