Una gran pel·lícula de 1999, dirigida per Lasse Hallström i interpretada per Tobey Maguire, Charlize Theron i Michael Caine. Està basada en un novel·la que no he llegit de John Irving, que deu valer la pena si és tan bona com la pel·lícula.La història se centra en el camí cap al descobriment de la vida de Homer Wells, un orfe criat sota la tutel.la del Dr. Wilbur (Michale Caine), un metge que mostra un afecte especial cap als "seus" xiquets i cap a Homer en particular, i que té una peculiar forma d’entendre la medecina. En tre molts aspectes, la pel·lícula planteja el problema de l’avortament. Molt adequada per al dia de Nadal, vaja.
El el món sòrdid i solitari dels nens abandonats no existeixen els herois. D’aquesta manera em vaig convertir en protector de molts i pare de ningú.
No plorava; els bebés orfes saben que no serveix de res.
L’únic que puc deixar-te és allò que sé.
Si vols que els paris siguin responsables dels seus fills, has de donar-los el dret a decidir si volen ser-ho.
No em sermonegis per la llei. Què ha fet la llei per algú d’aquí?
L’adolescència, la primera vegada a la nostra vida que imaginem tenir quelcom terrible que amagar a les persones que ens estimen.
Vostè té un paper a la vida: jugar a ser Déu. En el meu cas, exterminar ratolins és el més aprop que vull estar de ser Déu.
Qui viu en aquest costat de la casa? Qui mòlt les pomes i neteja la porqueria i respira aquest vinagre? Algú que mai ha viscut aquí va inventar les normes. No són per a nosaltres. Hauríem de crear les nostres normes, i ho fem cada dia sense excepció.
3 comentaris:
Potser ens sobra una "e" al títol?
No he vist la pel·lícula encara, ni he llegit el llibre ...pero si que he llegit molts anteriors de John Irving i, tens rao, valen la pena.
El Mon Segons Garp potser el més conegut pero em treu records especials el primer que vaig llegir, Setting Free The Beasr (alliurar els ossos¿?) ja que va ser dels primers llibes "de grans" que vaig anar a la biblioteca de la gran ciutat en autobus per agafar !
Una de les coses que més m'agraden d'aquesta pel·lícula és el tema central de la banda sonora, de Rachel Portman. Realment, el film val la pena (no puc dir el mateix del llibre, ja que no me l'he llegit tot i tindre'l comprat des de fa temps...)
Publica un comentari a l'entrada