Una de les pel·lícules més memorables del principi de la dècada dels 1970 és The Getaway (La Fugida). Del director Sam Peckinpah, la pel·lícula segueix la seva línea habitual amb un tipus de violència que trencava una mica les normes no escrites d’allò que havia de ser una obra de Hollywood en aquell moment. Comparada amb altres obres del mateix director, com Straw Dogs o The Wild Bunch, potser The Getaway no està a la mateixa altura però té el valor afegit d’un incomparable Steve McQueen fent parella amb Ali McGraw en una relació poc predicible. La pel·lícula, de l’any 1972, està basada en el llibre homònim de Jim Thompson i ens conta la història d’un lladre (McQueen) que s’ha lliurat de la presó gràcies a l’ajut d’un empresari important i corrupte, amb la condició de que li faci una “feina”. La feina consisteix en un “simple” robatori d’un banc, però com en totes les millors pel·lícules les coses es compliquen. ... La història té tots els ingredients necessaris; traïció, doble-traïció, motius sospitosos, cotxes, violència, la dona reprimida que acaba anant amb el dolent, la dona de la que no saps si te’n pots fiar, llargues mirades, el dolent que no mor mai...
Mirada avui, 37 anys després, els espectadors de Tarantino i cia. potser no aguantaran el ritme lent i pausat, amb espais relativament llargs entre els brots d’acció, o se sorprendran per com ens mostren la química entre la parella de protagonistes - la qual és evident però mai ens trobem amb la típica escena de llit d’avui dia - o per la falta de cançons de pop/rock a la banda sonora per a mantenir l’atenció o crear ambient ... eren altres temps, però crec que aquesta pel·lícula, i altres de Peckinpah, sí que van sembrar la llavor de moltes pel·lícules d’acció que vindrien després.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada