En la mort de Jennifer Jones

M'ha sorprès el poc ressò que ha tingut la mort de Jennifer Jones, una de les últimes actrius que quedava del Hollywood clàssic. Personalment, sempre la recordaré pel seu paper a un dels meus westerns favorits, Duelo al sol, la pel·lícula que King Vidor va dirigir l'any 1946 amb un sensacional Gregory Peck. Aquesta història d'amor boig i autodestructiu, que només podia acabar amb un petó apassionat entre dues persones que s'han fet mal des del punt de vista físic i psicològic, reflecteix com cap altra que de vegades les relacions amoroses són un camí pedregós ple de sang, suor i llàgrimes. Amb una bellesa felina i ensalvatgida, Jones hi interpreta Perla Chávez, una mestissa meitat índia, meitat mexicana, que provoca l'enfrontament de dos germans, un encarnat per Gregory Peck i l'altre per Joseph Cotten, que rivalitzaran per l'amor de la jove. El paper de Perla va fer que Jones fos nominada a l'Oscar com a millor actriu, premi que ja havia aconseguit l'any 1943 per La canción de Bernardette, també de Vidor. Els dos anys següents, Jones també va ser nominada a l'Oscar pels seus papers a Desde que te fuiste i Cartas a mi amada. Però l'any 1949 va casar-se amb el productor David O. Selznick, el conegut magnat de Hollywood, i això va afectar la seua carrera. La vam poder veure, per exemple, a La burla del diablo (1953), possiblement la pitjor pel·lícula de John Huston, i també a La colina del adiós (1955), amb la que va aconseguir la seua última nominació a l'Oscar. El seu últim paper va ser al film El coloso en llamas, que John Guillermin i Irvin Allen van codirigir l'any 1974. Jennifer Jones va morir el passat 17 de desembre a la seua casa de Malibú, quan tenia 90 anys, segons va informar Hollywood Reporter.