17 d’octubre 2008

ADIVINA QUI VE AQUESTA NIT


El proper mes de gener, amb alta probabilitat, el demòcrata Barak Obama serà investit com a president dels Estats Units. Serà el primer president d'aquest país que pertany al grup que ells denominen afroamericà.
Ningú que hagués vist l'estrena en la gran pantalla de la pel.lícula "Adivina qui ve aquesta nit" a l'any 1967, hagués pogut pensar que quaranta anys més tard, un negre pogués arribar a governar als estadounidencs.
Dirigida per Stanley Kramer i interpretada per Spencer Tracy (en la seva última interpretació en una pel.lícula doncs va morir pocs mesos després), Katherine Hepburn, Sidney Potier i Katherine Houghton va obtenir dos oscars, un a la millor actriu per a la Hepburn i l'altre al millor guió original per William Rose, i vuit nominacions més a la millor pel.lícula, millor director, millor actor, millor actor de repartiment, millor actriu de repartimen, millor direccio artística, millor música i millor muntatge.
Joey és una jove de raça blanca, filla del director d'un diari, que porta a casa dels seus pares Matt i Christina Drayton (Spencer Tracy i Katherin Hepburn) al Doctor John Prentice (Sidney Poitier) a qui ha conegut fa pocs dies en un congrés a Hawai.
La parella vol comunicar als pares de la jove la seva decisió de contreure matrimoni. Els pares de la jove, lliberals i tolerants segons ella, no han de tenir cap problema en acceptar aquest matrimoni mixt. A més a més, els pares del Doctor Prentice, de raça negra, viatgen en avió des de Los Angeles a San Francisco per veure al seu fill, en trànsit des del congrés de Hawai fins a Ginebra on ha d'anar a treballar per la OMS. El lloc de trobada serà un sopar a casa de Matt i Christina.
Els recels i la confusió dels pares blancs cap el gendre negre, també es repetiran en el matrimoni negre cap a la nora blanca.La pel.lícula, en clau de melodrama, es desenvolupa majoritàriament a casa del matrimoni Drayton, i d'una forma teatralitzada, ens mostra a traves d'uns diàlegs bens elaborats els conflictes interracials als Estats Units dels anys 60 (on en gairebé 18 estats no era posible el matrimoni entre persones de diferent raça i on la persona més resistent a la unió no és altra que l'empleada negra de la llar qui considera que el doctor Prentice no ocupa el lloc social que li correspón a un home d'aquesta raça), els conflictes intergeneracionals entre pares i fills i el divorci sovint que es produeix entre les nostres idees i les nostres accions.
Respecte les interpretacions destaca principalment el duet format per Spencer Tracy i Katherin Hepburn, matrimoni a la pel.lícula i també a la vida real.
En alguns moments, especialment al principi, pot semblar ridícula i fora de contexte la situació que es planteja, però si tenim en compte el reconeixement del públic i de l'acadèmia de Hollywood, podem veure-la com un retrat del fort debat que existia a la societats estadounidencia respecte la integració racial.
Una frase memorable la trobarem enmig d'una tensa discusió entre el doctor Prentice i el seu pare, quan el primer li diu al pare que mentre ell vol viure com un home negre, ell vol viure simplement com un home. Si tenim en compte, l'escassa apel.lació al vot racial en la campanya de les presidencials nordamericanas, podem creure que Barak Obama és, en part, fill intel.lectual d'aquesta pel.lícula. La seva prioritat passa per ser president dels Estats Units, més que ser el primer president negre dels Estats Units.

També pots llegir un article sobre aquesta pel·lícula a
'Adivina quién viene': bones intencions; resultat lacrimogen

5 comentaris:

Brian ha dit...

Bona peli. Fa anys que no ho he vist pero tambe recordo que ho vaig trobar com una peli que van fer pq s'havia de fer. No sé si m'explico, que és una peli amb un objectiu molt clar i , per tant, pot semblar una mica artificial i "estereotipat" (?!). Pero se salva, per mi, gracies a Tracy/Hepburn, quina parella!

Ah, i no contes els pollets fins que no hagin sortit dels ous ... Palin (i l'altre tipus, com es diu ..? ) encara tenen cartes al manec. Segur que el seu exit ahir en Saturday Night Live li pujará un puntet. I si, per sorpresa, s'anuncies (i es fa) la boda de la filla ? 2 puntets més? I si troben la "Lewinsky" de Obama? I si maten a Bin Laden (o algu que li sembla) ?

Brian ha dit...

Us faig una pregunta als entesos en cine ... a la peli el Gran Lebowski, el apodo de Jeff Bridges és The Dude, en anglès. És just el apodo correcte ja que és el tipic expressio tio/tronco de l'epoca dels 70, de post-hippies, seguit amb gent tipus Bill i Ted de la peli Amazing Adventure, o South park.
En castellà li diuen La Nota, no ?? Sabeu per que ? Té alguna conotació especial com the Dude ?
Si algu pot ajudar .... pero no hi ha premi :(

EMILI NIETO ALCOVER ha dit...

Hola Brian,

Al menys jo, no em considero un entés en cinema, però sí un gran aficionat.

El personatge de Jeff Bridge es diu "el nota". En castellà no s'utilitza gaire com apodo. Si tens en compte que els altres dos personatges interpretats per John Goodman i Steve Buscemi, un és un autèntica béstia i l'altre un débil mental, entendràs que el líder és El Nota (ho entendríem com aquell que és més notable, que treu millor nota, que destaca per damunt dels altres). És la meva opinió.

Gustau Moreno ha dit...

Sí, en espanyol la traducció del malnom del personatge és "El Notas". Més o menys vol dir el mateix que "The Dude" en anglès. És una expressió que sobretot s'utilitzava entre els joves a la dècada dels vuitanta, i que per tant avui sona bastant passada de moda. Si algú era un "notas" volia dir que tenia afany de protagonistme o que feia tot el possible per destacar, però que desentonava o actuava de forma discordant o ficant la pota, en el sentit més negatiu de la paraula.

Brian ha dit...

Ok, gràcies als dos, més o menys algu que destaca o vol fer-se destacar, OK......... no obstant aixo, The Dude té conotacions de molt bon rotllo, que si es fica la pota es per inocent, pero sempre és el "bonachon" del grup.

Ja que estem, Nota o Notas ? Jo sempre havia pensat en Nota pero fa temps que no ho veig en castella.
Ja veieu quines preguntes profundes ens treuen el son :)
Ara no m'occureix cap pregunta més pero no estaria mal tenir una secciio del blog on ens podem fer preguntes entre natros per esbrinar estes petits dubtes que tenim ...