Les normes de la casa de la seidra

Una gran pel·lícula de 1999, dirigida per Lasse Hallström i interpretada per Tobey Maguire, Charlize Theron i Michael Caine. Està basada en un novel·la que no he llegit de John Irving, que deu valer la pena si és tan bona com la pel·lícula.
La història se centra en el camí cap al descobriment de la vida de Homer Wells, un orfe criat sota la tutel.la del Dr. Wilbur (Michale Caine), un metge que mostra un afecte especial cap als "seus" xiquets i cap a Homer en particular, i que té una peculiar forma d’entendre la medecina. En tre molts aspectes, la pel·lícula planteja el problema de l’avortament. Molt adequada per al dia de Nadal, vaja.

El el món sòrdid i solitari dels nens abandonats no existeixen els herois. D’aquesta manera em vaig convertir en protector de molts i pare de ningú.

No plorava; els bebés orfes saben que no serveix de res.

L’únic que puc deixar-te és allò que sé.

Si vols que els paris siguin responsables dels seus fills, has de donar-los el dret a decidir si volen ser-ho.

No em sermonegis per la llei. Què ha fet la llei per algú d’aquí?

L’adolescència, la primera vegada a la nostra vida que imaginem tenir quelcom terrible que amagar a les persones que ens estimen.

Vostè té un paper a la vida: jugar a ser Déu. En el meu cas, exterminar ratolins és el més aprop que vull estar de ser Déu.

Qui viu en aquest costat de la casa? Qui mòlt les pomes i neteja la porqueria i respira aquest vinagre? Algú que mai ha viscut aquí va inventar les normes. No són per a nosaltres. Hauríem de crear les nostres normes, i ho fem cada dia sense excepció.

'Frenesí', d'Alfred Hitchcock

Frenesí no és millor pel·lícula de la seua filmografia, però el thriller que Alfred Hitchcock va dirigir l'any 1972, sobre un psicokiller que assassina dones tot escanyant-les amb una corbata, és un d'aquells films imprescindibles, d'aquells que fan vessar rius de tinta i que són objecte d'espessos estudis semiòtics. La història comença quan Richard Blaney es converteix en el principal sospitós per a la policia, després del brutal assassinat de la seua ex-dona, amb qui mantenia una relació molt tensa. Així, tenint en compte la tradició d'altres assassins en sèrie britànics, la ciutat de Londres viu completament atemorida, i Blaney decideix provar la seua innocència tot localitzant el veritable culpable. En aquest sentit, a Frenesí hi ha alguna de les obsessions del cinema de Hitchcok, com el tema del fals culpable, però també temes nous, com la presència d'un assassí en sèrie. De fet, Frenesí va ser la penúltima pel·lícula de Hitchock, i la primera que rodava al Regne Unit després de 30 anys de treball a Hollywood. Per això no és gens estrany que siga la seua pel·lícula amb més violència i sexe explícits, i també un dels seus films amb més humor negre. En aquesta línia, cal recordar l'escena memorable en què l'assassí (que l'espectador coneixerà molt aviat, sense que això reste suspens a la pel·lícula), intenta recuperar un objecte que podria servir perquè la policia l'identifiqués, dins d'un camió ple de patates i amb el cadàver d'una de les seues víctimes al costat, posant-li les coses encara mes difícils. Frenesí està basada en una novel·la del britànic Arthur La Bern, tot i que el guió cinematogràfic és d'Anthony Shaffer (La huella), i la simpatia amb què Hitchcock tracta l'assassí protagonista, interpretat per un magistral Jon Finch, va incrementar la seua llegenda de director misògin.
Tot seguit teniu el mític fals pla seqüència dels crèdits inicials de Frenesí, en què Hitchcock ens avisa del seu retorn a Londres, filmant des d'un helicòpter i fent passar la càmera per sota del pont del Tower Bridge, tot i que es tracta d'un truc, un efecte visual fet amb el teleobjectiu.

RUDYARD KIPLING

KIM (1)

Kim embodies attitudes towards British rule in India which these days are wholly unacceptable and unpalatable.
Kipling makes countless, rash and biased generalisations about India and its people which come from the adult narrator, and not from Kim himself. (for more examples see Said:
- Said is best known for describing and critiquing "Orientalism", which he perceived as a constellation of false assumptions underlying Western attitudes toward the East.
- In Orientalism, Said claimed a "subtle and persistent Eurocentric prejudice against Arabo-Islamic peoples and their culture".
- He argued that a long tradition of false and romanticized images of Asia and the Middle East in Western culture had served as an implicit justification for Europe and the US' colonial and imperial ambitions.
- Said argued that the West had dominated the East for more than 2,000 years, Europe had dominated Asia politically so completely for so long that even the most outwardly objective Western texts on the East were permeated with a bias that even most Western scholars could not recognize.
- His contention was:
· that the West has conquered the East politically
· also that Western scholars have appropriated the exploration and interpretation of the Orient’s languages, history and culture for themselves. They have written Asia’s past and constructed its modern identities from a perspective that takes Europe as the norm, from which the "exotic", "inscrutable" Orient deviates.
- Said concludes that Western writings about the Orient depict it as an irrational, weak, feminised "Other", contrasted with the rational, strong, masculine West, a contrast he suggests derives from the need to create "difference" between West and East that can be attributed to immutable "essences" in the Oriental make-up.)
We cannot excuse or defend Kipling's attitudes, but we can acknowledge the historical fact that they were no different to those of many of his Victorian contemporaries, and be glad that the fact is a historical one.
In spite of this, the novel does not deserve to be forgotten, because:
- it does have fine literary qualities,
- and it and deserves its unique place in the history of English Literature.
The novel is not overt propaganda:
- and on the surface what comes across above all else is:
· Kipling's tremendous insider's knowledge of India as it was in Victorian times,
· and his love and admiration for the country and its people.
- The novel embodies a panoramic celebration of India, presenting as it does, a magnificent picture of its landscapes, both urban and rural, and a fascinating array of native characters who, for the most part, are warm, generous and tolerant.
- Beyond that,:
· Kim is an adventure story of the Empire, giving it something in common with the novels of Joseph Conrad, such as Heart of Darkness. The readership would have been British, and they would probably have been impressed and fascinated by Kim as a mysterious and exotic tale of adventure overseas.
· We should approach it as an adventure story probably aimed primarily at adolescent boys, in which Kim is seeking to find his place in the country in which he was born, while at the same time struggling to find, or create, an identity for himself. 'Who is Kim?' 'What is Kim?' Kim asks himself at several points in the novel, and although the plot has a loose picaresque structure, being held together by a journey, making it a kind of 'road novel', the theme of Kim's need to find himself seems to be the backbone of the story.
· By birth Kim is a white, Irish boy, Kimball O'Hara, whose father was a soldier in an Irish regiment. But, as we see in Chapter 1, he has grown up as an orphan on the streets of Lahore. With his skin 'burned black as any native' he looks and lives like a low-caste Hindu street-urchin, unable to read or write, or speak English very well. So right from the start he is neither wholly British nor wholly Indian, and his being neither wholly one nor the other, but a unique 'mixture o' things' remains a constant in his quest for his identity.